Imatge Artur Garcia Fuster
Castanyada a Zadar
per Artur Garcia Fuster - Monday, 20 November 2017, 09:42
 

El proppassat 17 de novembre els lectorats de gallec i de català de la Universitat de Zadar vam organitzar la tradicional festa de Castanyada/Magosto a la ciutat que porta el nom de la nostra universitat. La primera idea era fer-la coincidir amb el 24 de novembre, dia de l’ínclit Sant Crisògon, patró de Zadar. Però resulta que el pròxim cap de setmana actua a Zagreb un cèlebre cantautor llatí (de nom de fonts Luís i de llinatge Fonsi) que interpretarà el seu gran hit “Despacito” (“Poc a poquet”); i es preveu un pelegrinatge en massa del jovent universitari cap a la capital de la República de Croàcia.

L’avançament de l’acte va ser un encert. La Castanyada de Zadar és una celebració que cada any guanya més adeptes, car l’animació a la ciutat dàlmata durant els caps de setmana hivernals és similar a la que pot haver-hi en un casal d’avis un diumenge a les sis de la tarda (si no hi ha bingo ni ratafia). Tot trencament del tedi és benvingut. Així doncs, no només s’hi van apuntar els estudiants de català i de gallec de la Universitat, sinó que també vam comptar amb la presència d’estudiants d’altres idiomes atrets pel prestigi d’aital esdeveniment. Aquest any ens vam trobar al Bar Africana, perquè és l’únic de Zadar que serveix Estrella Damm i Estrella Galícia i, al lector de gallec i a mi, ens semblava una commovedora coincidència. Generosos, vam obrir les portes del bar a tots els estudiants croats com si de la Graceland de Paul Simon es tractés.

La crida anual perquè els estudiants fabriquessin panellets va caure de nou al sac foradat dels desitjos pendents. Però bé, van portar altres especialitats culinàries croates (dolces i salades) i vam podem omplir l’estómac de manera raonable. La contribució del lector van ser unes paperines de castanyes. Havia calculat dues castanyes/estudiant, fet que va produir uns minuts de tensió quan la Ivana Čeović va acusar la Matea Mujagić d’estar-se a punt de menjar una tercera castanya —això la privava, a criteri personal, de la seva segona unitat. Un extrem que Matea Mujagić va negar categòricament. Inspirat per Salomó, vaig suggerir que es partissin la castanya, aleshores em van dir que no fos rònec (d’acord, reconec que no van fer servir exactament aquesta paraula, però el sentit anava per aquí). La sang, tanmateix, no va arribar al riu. I al cap d’una estona les dues estudiants entonaven abraçades el Boig per tu interpretat per Shakira (a la pantalla del youtube connectat al projector) que va cloure la festa.

Us adjunto el cartell. No ens enganyarem, és així com lletget. En part és culpa meva. Soc una persona innocent i em vaig creure el lector de gallec quan em va assegurar (molt seriós) que tenia nocions de disseny i que el feia en 5 minutiños. Un altre dia ja agafaré jo el Paint.

Abraçades des de Zadar per a tothom que ho desitgi!