Imatge Albert Morales Moreno
Najat El Hachmi participa a la jornada “Frontiere e migrazioni”, organitzada a la Università Ca’ Foscari Venezia
per Albert Morales Moreno - Thursday, 15 December 2016, 20:32
 

Najat El Hachmi participa a la jornada “Frontiere e migrazioni”, organitzada a la Università Ca’ Foscari Venezia

La jornada "Frontiere e migrazioni in ambito Mediterraneo: arte, film, letteratura", organitzada pel Dipartimento di Studi Linguistici e Culturali Comparati de la Universitat Ca’ Foscari de Venècia, va finalitzar amb una xerrada-conferència entre el professor Enric Bou (organitzador de la jornada), el professor Giuseppe Grilli i l'escriptora catalana d'origen amazic Najat El Hachmi. Va ser una sessió multilingüe, en què els participants van parlar en castellà, català, italià i amazic.
No es va escollir una única llengua pel diàleg, per mostrar simbòlicament la transversalitat de les fronteres (tant territorials com geogràfiques, o lingüístiques i culturals).

Al principi, el professor Bou va introduir la novel·lista al públic i, tot seguit, Najat El Hachmi  es va presentar en amazic i català. Va néixer a Marroc, però va créixer a Vic després d'anar-hi a viure amb la família quan tenia 8 anys. Després, va estudiar Filologia Àrab a la Universitat de Barcelona. El Hachmi utilitza el català com a llengua d'expressió i és autora de les novel·les Jo també sóc catalana, L'últim patriarca, La caçadora de cossos i La filla estrangera.

Jo també sóc catalana és el seu primer llibre; és autobiogràfic i és una reflexió sobre fet d'ésser immigrant. Al llarg de la xerrada s’hi va referir sovint i va explicar que la seva intenció no era fer una ficció a partir de l'experiència migratòria, sinó transmetre-la (o, almenys, intentar-ho). L’autora va redactar aquesta autobiografia com un donatiu per al seu fill, perquè volia que s'integrés a la societat catalana sense cap motiu per no haver de reivindicar-ne la pertinença.

L'últim patriarca (traduïda a diferents llengües) és la novel·la que va fer famosa El Hachmi i gràcies a la qual va guanyar el Premi Ramon Llull. A més, també ha guanyat el premi Sant Joan de narrativa amb La filla estrangera.

Durant l'acte es van abordar sobretot aspectes relacionats amb la immigració, la integració i el multilingüisme, tot destacant la importància de les arrels. Al començament, Grilli va expressar el seu parer sobre les novel·les d’El Hachmi, enumerant-ne els temes més importants i els elements més singulars. L’autora va afirmar que no té un model d’inspiració en concret, sinó que les seves obres inclouen, més aviat, de manera més o menys conscient, totes les influències de la literatura que ha llegit i l’ha marcat.

Al llarg de la sessió, va ressaltar la importància que té per a la seva cultura la tradició oral i dels efectes que va tenir en la seva família la mudança a Vic. Va fer cinc cèntims de la seva infantesa, tot explicant que va créixer en una zona rural del nord del Marroc, on compartia casa amb una família extensa. Hi havia molta gent i les dones passaven les hores explicant relats. Quan la Najat va arribar a Vic, va desaparèixer tot el seu univers de literatura oral, perquè ja no vivia en una família extensa, sinó en una mononuclear; la seva mare va deixar d’explicar històries, perquè no tenia amb qui compartir-les. Així, la llengua en què vivia al Marroc va començar a silenciar-se i l’escriptora va anar substituint de manera inconscient tota aquella literatura oral per la literatura escrita, que li va servir per conèixer la societat catalana i integrar-s’hi.

Durant la xerrada li van demanar perquè havia triat escriure en català i no, per exemple, en amazic; va explicar que en la seva escriptura sempre està present el seu origen, però que la llengua literària no s’escull, apareix espontàniament, i en el seu cas havia estat el català. Va dir que escriu en català perquè aquella va ser la primera llengua en què es va alfabetitzar i en què va poder llegir, fet que va marcar la seva relació amb la literatura.

Per acabar, Enric Bou i Najat El Hachmi (en català) van llegir fragments de Jo també sóc catalana i, després, els van comentar, tot remarcant-ne els aspectes més significatius. Al final va haver-hi moltes preguntes, sobretot en relació amb les seves obres i la seva biografia lingüística. Va afirmar que no li havia costat publicar un llibre com Jo també sóc catalana perquè la immigració internacional era i l’interès social per aquesta qüestió eren incipients.

Aquesta activitat es va organitzar amb el finançament i el suport de l’Institut Ramon Llull, el Dipartimento di Studi Linguistici Culturali Comparati de la Università Ca’ Foscari Venezia, l’Associazione Italiana di Studi Catalani, el grup de recerca MELILF (Migration and Everyday Life. Iberian Literature and Film) i l’oficina cultural de l’ambaixada d’Espanya a Itàlia.

 

Autoria: Chiara Coghetto (estudiant de llengua catalana de la Università Ca’ Foscari Venezia)

Nota editada i publicada per: Albert Morales (Università Ca’ Foscari Venezia)