Imatge Andratx Badia Escolà
Llengua, literatura i gastronomia, les protagonistes d’un congrés internacional a la Universitat de Santiago de Compostel·la
per Andratx Badia Escolà - Thursday, 10 November 2016, 02:36
 

Les àrees de Filologia Catalana i de Filologia Italiana de la Facultat de Filologia de la Universitat de Santiago de Compostel·la (USC) van organitzar el Congrés Internacional «Propter magnare creatus»... Llengua, literatura i gastronomia entre Itàlia i la Península Ibèrica, que va tindre lloc entre els dies 21 i 23 de setembre passat al Centre Abanca de Compostel·la. En aquesta primera edició, s’hi van presentar al voltant d’una trentena de comunicacions i hi van assistir més de seixanta estudiosos d’universitats europees i del continent americà.

Inauguració oficial del congrés

Partint de la idea fonamental que els models alimentaris i gastronòmics són no només part integrant de la cultura europea sinó sobretot elements decisius en la formació d’identitats col·lectives canviants, tant si la visió és universalista com focalitzada en tradicions locals ben definides, es veu clarament que la gastronomia ha expressat la seua força creativa i innovadora a través de la llengua i la literatura. L’objectiu de la trobada científica, doncs, era doble: per un costat, traçar, en el transcurs dels segles, el fort lligam que existeix entre la gastronomia, la llengua i la literatura, i sobretot la contribució d’aquests factors en la construcció d’una cultura europea comuna i compartida, però atenta a l’especificitat de les singularitats territorials, particularment en la regió Mediterrània (Itàlia i el món hispànic), i per l’altre, representar una ocasió de trobada entre el món científic i el dels professionals de la restauració, com a espai de reflexió sobre el passat i sobre el futur de la cultura gastronòmica.

La conferència inaugural va anar a càrrec de Vicente González Martín (Universitat de Salamanca) sota el títol de La comida en la comedia italiana renacentista. A més d’ell, també van intervenir-hi com a ponents Segundo Vázquez Portomeñe, que va centrar la seua conferència en la cuina monàstica del Camí de Sant Jaume, i Carlos Alvar (Université de Genève) amb la conferència Arte de cocina y cortesía de mesa en la España medieval. La cloenda del congrés es va fer amb una ponència a càrrec d’Oreste Gualillo (Santiago University Clinical Hospital, NEIRID Research Area), que es va centrar en els remeis farmacològics de l’oli d’oliva, i la conferència final de Claudio Marazzini, president de l’Accademia della Crusca italiana, sota el títol de Artusi scrittore. L'arte del linguaggio della cucina.

Conferència de Carlos Alvar

La trentena de comunicacions es va presentar en deu sessions al llarg dels tres dies organitzades temàticament (la gastronomia en l’edat mitjana, la gastronomia en els segles XV i XVI, la gastronomia en el segle XVII, la gastronomia en els segles XVIII i XIX, gastronomia i literatura, gastronomia i lèxic). Com que no hi va haver sessions paral·leles, tots els participants i assistents van poder seguir el fil sencer del congrés, la qual cosa va ajudar a enriquir els debats posteriors a cada taula de comunicants.

Presentació de comunicacions

Presentació de comunicacions 1

Presentació de comunicacions 2

Part del públic assistent

La cultura catalana, protagonista

Tant en l’espai de les ponències com en el de les comunicacions, cal posar de relleu la presència de la cultura catalana. Així doncs, la conferència del vespre del primer dia va anar a càrrec de Bep Al·lès, escriptor i periodista gastronòmic de les Illes Balears, sota el títol de La cocina balear en el marco del Mediterráneo, en la qual va detallar des d’una perspectiva històrica les influències que no només havien rebut sinó que també havien exportat en matèria culinària les Balears i va reivindicar l’origen maonès de la salsa maonesa (i no pas maionesa, un nom que caldria esmenar). Després d’aquest entrant tan suculent, el plat fort va tindre lloc al dia següent, ja que la segona sessió de comunicacions i la conferència de vespre van dedicar-se monogràficament a l’àmbit català. Les primeres van estar dedicades a tres grans autors de la nostra literatura i les van servir Andratx Badia Escolà (Cafè, copa i article: el gust del món segons Josep M. de Sagarra, USC), Betina Mariante Cardoso (El que hem menjat: o catalão Josep Pla, entre a Gastronomia e a Literatura, Pontifícia Universidade Católica do Rio Grande do Sul - Porto Alegre) i Enric Falguera (Vicent Andrés Estellés: la joia de viure, Universitat de Lleida). Finalment, amb la conferència Riqueza onomasiológica de los nombres de las variedades de uva y de la fruta en el catalán de Alguer entre los siglos XVII y XIX, Andreu Bosch i Rodoreda, de la Universitat de Barcelona, va ser l’encarregat de tancar el dia després d’il·lustrar-nos sobre com havia romàs i com s’havia transmès documentalment el lèxic fruiter a la ciutat sarda.

Conferència d'Andreu Bosch

L'Àrea de Filoloxía Catalá de la USC amb Andreu Bosch i Carlos Alvar

Activitats gastronòmiques paral·leles

Al marge de l’activitat pròpiament acadèmica i atesa la voluntat d’establir ponts amb altres sectors professionals de la gastronomia i de la societat, també hi va haver tot un seguit d’activitats gastronòmiques esplèndides i exquisides. El primer dia, just abans de dinar, hi va haver un tast de formatges gallecs amb DOP que es va complementar amb una degustació de vins de Galícia amb DO al dia següent a la mateixa hora. Els vespres, per la seua banda, es van reservar a demostracions que van seguir aprofundint en la riquesa de la gastronomia gallega, tant amb el còctel de productes gallecs del mar del dia 21, amb un menú completíssim, com el show-cooking del dia 22 a càrrec del Centro Superior de Hostelería de Galicia intitulat Paralelismo entre literatura y gastronomía a propósito de Álvaro Cunqueiro, tota una exhibició en viu que va voler satisfer els cinc sentits dels congressistes. I tampoc no hi va faltar el sopar tradicional de comiat de l’últim dia. 

Tast de formatges

Degustació de vins

Show-cooking

Show-cooking

Show-cooking 2

Show-cooking 3

Show-cooking 4

Show-cooking 5

Show-cooking 6

 

Tres dies intensos de congrés, en definitiva, amb propostes molt variades gràcies a les quals es van assolir els objectius inicials i van aconseguir que fos tot un èxit tant de públic, per ser la primera edició, com de ressò mediàtic a dins i fora de Galícia. Per acabar, cal posar de relleu que l’organització d’un esdeveniment d’aquestes característiques no hagués estat possible sense l’ajut econòmic de les institucions que s’hi van implicar: l’Obra Social Abanca, Galicia Calidade, la Xunta de Galicia, l’Institut Ramon Llull o el grup de restaurants A Curtidoría.

Cartell del congrés