Imatge Maria Dasca
Presentació de la pel·lícula 10.000km (2014) i debat amb el director, Carlos Marqués-Marcet, a la Universitat de Harvard
per Maria Dasca - Sunday, 6 March 2016, 00:49
 

El proppassat 4 de març el director Carlos Marqués-Marcet va presentar la pel·lícula 10.000km, la seva opera prima, al Fong Auditorium de la Universitat de Harvard. Marqués-Marcet es va graduar en Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra i va fer un màster en direcció cinematogràfica a l’escola de cinema i televisió de la Universitat de Califòrnia Los Angeles. El seu segon llargmetratge és 13 dies d’octubre (2015) i a la tardor començarà el rodatge de la seva tercera pel·lícula.  

Estrenada el 2014, 10.000km va guanyar el premi de l’American Independents Audience Festival (2014), el premi a la millor parella protagonista del festival South by Southwest, d’Austin, Texas (2014), el Goya al millor director novell (2015), i el premi Gaudí al millor director, actor i actrius protagonistes (2015), entre d’altres.

La pel·lícula se centra en els canvis que viu una parella a partir del moment en què la noia es trasllada de Barcelona a Los Angeles i han de tenir una relació a distància. Després de la projecció hi hagué un debat molt estimulant i viu amb el públic, en el qual el director explicà les raons de la tria del tema i la dificultat de trobar pel·lícules que no parlin de l’enamorament, sinó del desenamorament. En aquest sentit, fou clau la interpretació dels actors, David Verdaguer i Natalia Tena, sobretot a l’hora d’assumir la càrrega emotiva de la trama d’una manera no cheesy o cursi.

Marqués-Marcet destacà la necessitat de treballar amb guions en què no es concreti excessivament la caracterització dels personatges, de tal manera que, durant el rodatge, els actors puguin incloure escenes, i fins i tot diàlegs, improvisats. També subratllà la importància de centrar-se en els detalls i no en el conjunt, a fi que el públic pugui interpretar lliurement el missatge del film. Pel que fa al rodatge, que durà 20 dies, parlà de les voluntat de crear una continuïtat a partir de la fragmentació de la relació en una sèrie d’episodis molt breus, en els quals es crea una mise-en-scène especular, un joc de pantalles a través del qual els actors s’acaren a la representació de si mateixos mitjançant l’ús de les noves tecnologies. També explicà el perquè de la tria dels actors, l’ús del bilingüisme i la selecció, en la banda sonora, de tres cançons que, des de perspectives molt diverses, parlen de les relacions afectives: Nothing matters when we’re dancing, interpretada per Magnetic Fields, El dolor de la bellesa, de Roger Mas, i Quédate aquí, dels Hermanos Herrera.    

L’activitat va ser finançada pel Departament de Llengües i Literatures Romàniques de Harvard, l’Institut Ramon Llull i l’Instituto Cervantes.