Imatge Maria Dasca
Conferència de Lawrence Venuti a Harvard
per Maria Dasca - Tuesday, 23 February 2016, 18:12
 

El 22 de febrer, en una sala plena de gom a gom del Barker Center, a Harvard, el professor Lawrence Venuti, de la Temple University, va pronunciar la conferència “Translation, Publishing, and World Literature: J.V. Foix’s Daybook 1918 and the Strangeness of Minority”. Venuti, autor de The Translator’s Invisibility (1995) i Translation Changes Everything (2013)i editor de The Translation Studies Reader (2000), és un dels teòrics més reconeguts, actius i influents de la traducció literària i és, a la vegada, traductor de l’italià, francès i català. El 2008 la seva traducció del llibre de poemes d’Ernest Farrés Edward Hopper va ser reconeguda amb el premi Robert Fagles de traducció.

La seva conferència es va situar a la intersecció dels estudis de catalanística, traducció literària i literatura comparada. Venuti va parlar de la dificultat de traduir autors d’avantguarda com J. V. Foix en el context d’un mercat com el nord-americà, on el sistema editorial privilegia la literatura de base realista. Fins a quin punt es pot donar a conèixer una literatura minoritzada en un context en què, d’una banda, no es publiquen traduccions i, de l’altra, quan es publiquen, la llengua de partida és el francès? Per respondre a aquesta pregunta es va centrar en la seva experiència com a traductor de l’apartat “Primers fragments” de Del Diari 1918. Aquest recull de proses poètiques presenta una doble dificultat des del punt de vista de la seva “transferencialitat” cultural. Si bé a nivell internacional es pot identificar com a exponent de la literatura d’avantguarda europea, no disposa de prou reconeixement en tant que obra constitutiva de la literatura catalana. Per aquest motiu, malgrat ser una obra canònica en la cultura d’origen, és vista amb reserves pels editors interessats a publicar traduccions, a causa, a més, de la seva “escriptura discontínua”; un tipus d’escriptura que, malgrat la seva “heterodòxia”, és utilitzada per autors d’avantguarda nord-americans, com Matthea Harvie, i que, per tant, no és exògena a la cultura de recepció.

En la seva aproximació a l’obra de Foix, Venuti optà per incrementar els efectes “estrangeritzants” de les seves proses a través de l’ús de recursos estilístics propis de la poesia victoriana que n’“arcaïtzen” el text meta. Mitjançant aquesta opció, el que pretén és construir un intertext en el qual es puguin tenir en compte elements preexistents al text, com ara els referents culturals, tan evidents en l’obra del poeta de Sarrià. En fer-ho vindica el paper constructiu de la traducció, en la mesura que l’aproximació a l’altra cultura respon a la necessitat de trobar-hi recursos culturals (el terme és de Pascale Casanova) inexistents en la pròpia. A través d’aquesta operació es posa de manifest el “tràfic de diferències” que és la traducció.

L’acte, finançat per Departament de Llengües i Literatures Romàniques de Harvard, l’Institut Ramon Llull i el Consolat General d’Espanya a Boston, va ser amè, divertit i va concloure’s amb un debat molt participatiu i estimulant.