Imatge Neus Crisol Milian
Article revista Núvol
per Neus Crisol Milian - Thursday, 25 September 2014, 10:26
 

Tres catalanes, tres continents

Avui conversem amb tres estudioses que estudien la cultura catalana des de l’estranger. Són tres exponents acadèmics de la diàspora universitària catalana que es miren la cutura des de la distància i alhora amb la proximitat que les noves tecnologies els ofereixen per mantenir el contacte amb el país. Totes tres formen part de la nova fornada d’acadèmics formats al Màster d’Estudis Catalans de la UOC. Susanna P. Pàmies és professora de llengua, literatura i cultura catalanes a la Universitat de Colorado Boulder. Imma Martí Esteve és investigadora docent i professora de llengua, cultura i literatura catalanes a la Universitat del Ruhr de Bochum. I Elisenda Alamany, filòloga catalana, especialista en gestió de la diversitat lingüística i cultural que és professora en una escola internacional de Guangzhou, a la Xina. L’Imma i la Susanna formen part de la xarxa de l’Institut Ramon Llull.

Imma Martí Esteve

“Les circumstàncies personals i professionals em duen a estar completament connectada a l’actualitat catalana i a haver-ne de parlar a les classes o als articles de recerca”, ens diu Susanna P. Pàmies des de Colorado, als Estats Units. La globalització ha fet el món una mica més petit: “Sovint tinc la sensació d’estar vivint en una població llunyana, però encara dins del territori. Llegeixo la premsa catalana al matí, m’acompanya la tertúlia de RAC 1 quan vaig a la feina, dino veient el TN, i al vespre, una estona de twitter… Tot plegat fa que estigui gairebé més informada que alguns catalans que viuen a Catalunya, mentre jo visc (sense a) Catalunya”, diu la Susanna.

Com es veu la cultura catalana als Estats Units? “Amb molt d’interès i certa enveja”, ens diu la Susanna. “Interès perquè trobo que els americans són molt curiosos i els fascina descobrir que “Barcelona” (que és la seva referència pel Nord-est d’Espanya) té una llengua diferent, i que fins i tot es planteja la independència. Enveja, perquè un territori tan petit tingui tanta història- -en sentit de passat llunyà però també de contingut-, monuments, personatges, riquesa cultural (música, balls, tradicions, cuina, etc.). Admiren el Barça i segueixen les notícies del cas Messi. Els al·lucina que els castellers sigui una activitat (no un esport) on no hi ha “clubs” i “lligues” o competicions, que no siguin professionals, que es formin amb membres de totes les edats i gèneres, i que no tinguem por a “tocar-nos” tant!! El que més m’admira a mi és la seva capacitat de fascinar-se per una cultura sense preguntar-se “la utilitat que pot tenir estudiar-la (respecte de l’espanyola, per exemple)” o si és petita o gran o forma part d’aquí o d’allà. I quants estudiants han començat un curs per casualitat i han acabat agafant tots els crèdits possibles, anant un semestre a Barcelona (o a viure, directament, després de la universitat) o bé fent un doctorat sobre algun aspecte de la cultura catalana?”

L’Elisenda Alamany ha tingut una experiència molt diferent a la Xina. “Quan vaig arribar a Guangzhou (que és la tercera ciutat més gran del país, a la província de Guangdong) em va sorprendre el gran coneixement que tenien de Gaudí i del moviment modernista. El millor vehicle per explicar què som és la nostra cultura, però alhora la cultura també pot estar molt condicionada pel país on la trasllades”, diu Alamany. La distància de la Xina no és només continental: ens trobem davant de tota una altra civilització. “Els xinesos tenen una visió de la cultura en minúscules o regionalista, lligada al patrimoni estatal”, diu l’Elisenda. “Aquesta visió també es viu des de la prescindibilitat del coneixement d’una cultura i d’una llengua, quan ja existeix una altra que ho recorre tot; com és l’espanyol”.

Elisenda Alamany

L’Imma Martí Esteve és la que viu més a prop de totes tres i té la sort de viure a Alemanya, el país europeu on l’interès per la cultura catalana és més potent i on hi ha una comunitat acadèmica que es dedica a l’estudi del català. L’Imma ha participat recentment en l’organització del Col.loqui germanocatalà, que enguany s’ha celebrat a la Universitat del Ruhr de Bochum. ” “Enguany el lema del congrés ha estat ‘Cultures en contacte’. A Alemanya la cultura catalana està ben considerada pel seu dinamisme, civisme I europeisme. Una part considerable de la població alemanya admira l’estil de vida mediterrani i/o que fa turisme cultural a Catalunya. A dins del país es coneix per l’efecte popularitzador dels media – sovint s’hi emeten reportatges de cuina, arquitectura, folklore, etc.  La presència de la cultura catalana com a convidada d’honor a la Fira de Frankfurt del 2007 també va tenir una important repercussió en la popularització d’escriptors i escriptores catalans contemporanis.També hem de tenir en compte el pes de la catalanística a Alemanya, gràcies a la presència dels estudis Catalans en més de vint universitats o l’Associació Germanocatalana/Deutscher Katalanistenverband”, ens explica l’Imma des de Bochum.

 

Tres continents, un màster

Viuen en tres continents diferents, però totes tres estudien a la mateixa universitat, la UOC, on cursen el Màster d’Estudis Catalans  que dirigeix en Josep Anton Fernàndez. Un dels objectius s’aquest màster és relligar l’estudi de la cultura catalana amb els grans debats internacionals en les humanitats i les ciències socials.

Totes tres tenen ja força definit l’àrea que voldran explorar. L’Imma Martí vol estudiar la literatura de la diaspora catalana. La Susanna P. Pàmies  es planteja centrar-se en l’estudi de la dramatúrgia catalana i l’Elisenda Alamany està decidida a investigar quin paper ha de tenir la llengua catalana en una societat multilingüe.

“El component històric és indispensable per entendre la producció literària d’una determinada època, però cal tenir en compte altres discursos per evitar l’encorsetament i cercar nous paràmetres d’anàlisi en consonància amb els nous temps. Quan dic altres discursos em refereixo tant a les aportacions fetes des d’altres disciplines com també a les aportacions fruit del debat interdisciplinari a nivell internacional”. La vocació interdisciplinària és un dels pilars del nou màster d’estudis catalans: “Un dels errors que cometem de vegades com a docents és transmetre els coneixements de llengua i cultura catalanes com si fossin compartiments estancs”, diu l’Elisenda des de la Xina. “La llengua i la cultura és pertot i hem de cercar quines són les millors fonts, els millors vehicles per a transmetre aquest coneixement.” L’Imma Martí coincideix amb aquesta visió: “Estic d’acord amb l’Elisenda, la llengua i la cultura estan entrelligades, de la mateixa manera que la llengua (catalana) no és l’únic vehicle d’expressió cultural ni la literatura l’únic format per moldejar-la. Penso que per explorar la complexitat de la cutura catalana cal tenir en compte la complexitat de la societat catalana i integrar-hi totes les formes culturals que té per expressar-se i sentir-s’hi reconeguda des dels grafitis fins a l’arquitectura passant per les sèries de televisió, la música i la cuina. El que trobo més interessant és entendre l’encaix de la cultura catalana dins d’un tot europeu o mundial i com participa la cultura catalana en els debats internacionals”.

Susanna P. Pàmies

Un país normal? Un espai comú o llocs comuns?

Un dels conceptes que problematitza i qüestiona Josep Anton Fernàndez a l’hora d’abordar l’estudi de la cultura catalana és el de ‘normalitat’. En una entrevista concedida a Núvol ara fa un any afirmava que en una futura Catalunya independent no hi haurà catalans normals. “Tota la meva feina de recerca ha anat en la direcció de no considerar el cas català com un cas excepcional, sinó com una cultura europea que passa per uns processos de modernització, com la major part de les cultures europees”, deia Josep Anton Fernàndez. “Però és clar, al mateix temps la cultura catalana té uns elements que la singularitzen, i aquesta dialèctica entre dinàmiques comunes i elements singularitzadors és el que la fa atractiva com a objecte d’estudi”.

“Jo prefereixo pensar en termes de singularitats, més que no pas d’anomalies”, diu l’Elisenda, “però és difícil destriar una cosa d’una altra. Una cultura no pot expressar-se plenament si està subordinada a una altra a molts nivells; i això és el que explica la nostra història fins a dia d’avui. Però també una última reflexió; la cultura no és un camp neutre; a casa nostra tampoc.

En una societat tan diversa com la nostra, no existeix una identitat catalana lligada a una sola font cultural o lingüística i caldria una mirada àmplia per encabir tot tipus d’identitat, perquè en una una Catalunya independent aquesta complexitat seguirà existint”, diu l’Elisenda.

“Catalunya sempre ha estat un país complex i divers, per això hem arribat a on som. Aquesta diversitat continuarà existint en una Catalunya independent”, diu l’Imma. “Podrem tenir un país “normal”, d’acord amb el format de l’estat-nació que predomina a Europa, però no podem esperar ni desitjar que la diversitat desaparegui o s’assimili, sinó tot el contrari. El que caldrà serà una formula inclusiva de la diversitat que s’allunyi de discursos essencialistes”.

“La normalitat no existeix”, conclou la Susanna des de Colorado. “Nosaltres tres som catalanes que estudiem la cultura, en el meu cas,  des de 8000 kilómetres de distància… però com si fóssim a la cantonada mateixa. Ser català no serà una qüestió de posseir un espai comú sinó de llocs comuns que ens connectaran, sigui Tv3 a la carta, twitter, el Mic a youtube, Catalunya Ràdio o Núvol…”.

Font: Bernat Puigtobella, Núvol