Imatge Roger Craviotto
Viatge d'alguns alumnes de 2n i últim any a Catalunya Nord
per Roger Craviotto - Thursday, 10 April 2014, 16:46
 

Alguns alumnes de 2n i de 4t a la Universitat de Leeds van venir amb mi per conèixer una mica més de prop la Catalunya Nord. Us n'envio una crònica, l'entrevista a Ràdio Arrels i algunes fotos. 

De catalunyes

Arribem a Perpinyà i és dia 2 d'abril de 2014. Un dia com aquell, exactament 314 anys enrere, el rei francès Lluís XIV decreta que la llengua catalana quedava prohibida en la part de Catalunya que França havia annexat amb el Tractat dels Pirineus. Hi arribem de tarda. Hi ha núvols i tot indica que el temps no ens serà propici. No hi fa res, hi estem avesats. Venim d'Anglaterra.

 

No vull que els meus alumnes caiguin en tòpics fàcils ni decepcions pròpies de qui fa recerca quasi romàntica del bell mot català caçat en l'aire. No. Som a Catalunya, al departament dels Pirineus Orientals, a l'estat francès. I el pa que s'hi dóna i que s'hi ha donat ha estat ben diferent que al vessant sud dels Pirineus. Un pa gustós, atractiu, amb gust de llibertats i de progrés que, dissortadament, anaren acompanyats de prejudicis i vicis de l'Antic Règim. De manera molt generalitzada, el francès domina la vida pública i això és un fet incontestable. Dic als meus alumnes que no s'han de sorprendre ni decebre. Els dic que la realitat catalana és molt complexa i polièdrica. Hi estan d'acord. La càrrega de simbologia catalana a les comarques septentrionals ens resulta, fins i tot, feixuga. Senyeres a tort i a dret. Pertot, referències a allò que és català. La llengua, existent però amagada. Els alumnes estan confosos amb una vila tan francòfona i tan catalana. La realitat és complexa, els ho repeteixo.

 

L'endemà al matí tenim el plaer d'ésser entrevistats a Ràdio Arrels en motiu de la nostra visita. Em demanen el perquè d'aquesta elecció. Per què Perpinyà? Els dic que podria haver estat Lleida o Girona però, d'aquesta tria, n'hauria sortit un viatge típic i tòpic. Perpinyà i Catalunya, a França, és el millor exemple de la complexitat de les nostres societats. A la tarda, ens trobem amb en Francesc Franquesa, coordinador pedagògic de les escoles laiques catalanes La Bressola. Fem un cafè amb ell i ens explica com funcionen els centres i ens parla de la realitat social que es viu a les viles i vilatges del nord. Els alumnes l'escolten atentament. Jo també l'escolto amb molta atenció i hi combrego. A la taula del costat hi ha dos padrins que ens escolten atentament. Assenteixen en sentir en Francesc dient que s'ha de treballar per la llengua i els llenço un "I tant que sí, oi?!" que els engresca a afegir-se a la conversa. Ens expliquen com n'és, de trist, que els seus néts no parlin ni un mot de català. És domatge, ens diuen. És domatge, em dic a mi mateix, que dos parlants de català emprin el francès per parlar l'un amb l'altre. No culpem l'individiu, però. Sabem què s'hi ha esdevingut i com. És acabat el temps de la vergonya?

 

L'endemà agafem el tren cap a Prada de Conflent. Costa un euro. Qualsevol trajecte en tren o bus dins del departament val només un euro. Em sorprèn aquest tipus de decisions en la França de les retallades pressupostàries. Mesura populista? Vejam quant dura, doncs. Arribem a Prada i ens dirigim cap a La Bressola. Els alumnes queden meravellats pel sistema pedagògic de l'escola i la fantàstica visita que ens fa l'Eva. Visitem tot el centre. Els alumnes ja s'hi veuen fent feina. Jo també. La Bressola és d'aquells tipus de centres on hom voldria portar-hi els fills. És una escola sana. Quan en tindrem al sud? La visita és una alenada d'aire fresc per als qui creiem fermament en l'escola com a motor d'un canvi social profund.

 

En acabat, seguim el nostre periple fent parada a Vilafranca de Conflent. Dinem al bar "El Canigó" i els alumnes estan contents del tractament especial que reben en ser anglesos i estudiants de català. Visitem el poble. És molt bonic. Està fortificat per un enginyer francès de cognom Vauban. També construeix Montlluís. Massa megalomania per assegurar-se el domini francès de les comarques del nord, penso. Ambdós són Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i record d'una ocupació i de repressions. Al vespre arribem a Bolquera i ara és només l'horitzó que ens serveix de frontera. Admirem la plana ceretana i els pics de la Cerdanya. És una imatge d'una bellesa extrema.

 

L'endemà desfem el camí per les sinuoses carreteres del Conflent fins arribar a la plana rossellonesa. El Canigó ens esguarda i entenc perfectament el perquè de tanta mitificació, i és que la muntanya es mostra galana i imperant sobre tot allò que l'envolta. Arribem a Perpinyà amb la sensació d'haver fet bé la feina. Voldria agrair l'acollida a Ràdio Arrels i, en especial, a la Laura; a tot l'equip de La Bressola, en concret l'Eva a l'escola de Prada i en Francesc Franquesa. També voldria agrair el caliu que en Jacky Ribas i l'Stephane Llorens em van donar en un vespre plujós i el tracte que hem rebut pertot. També vull agrair als alumnes que hi hagin volgut participar: la Lauren, les Hannah(s), el David i la Rachael. 

 

Enllaç entrevista: https://mega.co.nz/#!otcHUYYD!5gorethgc-Lfp_UP7xTZOX02Z_7d9Vj706iau3FZmXs 






 
Re: Viatge d'alguns alumnes de 2n i últim any a Catalunya Nord per Alfons Gregori i Gomis - Thursday, 10 April 2014, 20:19
Re: Viatge d'alguns alumnes de 2n i últim any a Catalunya Nord per Neus Crisol Milian - Monday, 14 April 2014, 10:47
Re: Viatge d'alguns alumnes de 2n i últim any a Catalunya Nord per Jordina Sala Branchadell - Monday, 14 April 2014, 15:03