Marina Massaguer
Joan Pujolar i Daniel Cassany al Fòrum d'Estudis Ibèrics d'Oxford
per Marina Massaguer - Thursday, 27 March 2014, 20:23
 

Daniel Cassany FIS OxfordEls passats dies 20 i 21 de març va tenir lloc la setzena edició del Forum for Iberian Studies a la Taylor Institution de la Universitat d’Oxford, amb la diversitat lingüística i cultural a la Península com a eix vertebrador.

Entre els ponents plenaris del FIS van destacar Joan Pujolar (UOC), que va impartir la conferència “New speakers: profiles, attitudes and practices in the Iberian peninsula”, i Daniel Cassany (UPF), que va oferir la ponència “Apropiación y usos de la escritura latina en contextos plurialfabéticos”. 

 

Pujolar va definir, en primer lloc, el concepte “new speakers”: “individuals with little or no home or community exposure to a minority language but who instead acquire it through immersion or bilingual educational programs, revitalization projects or as adult language learners” (O’Rouke, Pujolar i Ramallo, 2015, en premsa). Tot seguit, va oferir una perspectiva ibèrica sobre aquest concepte i va analitzar el significat i les connotacions ?més aviat positives i més aviat negatives, respectivament? dels termes neofalantes, per als nous parlants de gallec, i d’euskaldunberri, per als d’euskera, així com les motivacions d’aquests nous parlants per adoptar una llengua que no és la que van adquirir durant la infantesa.    

Tot seguit, el ponent es va centrar en el cas català. Entre les dades que va oferir, en va destacar una: en l’actualitat el 41,6% de parlants de català no són natius. En el cas català, el perfil d’aquests nous parlants és molt divers: fills de parlants natius d’espanyol, espanyols procedents de diverses regions de l’Estat, residents de la UE, migrants d’una multiplicitat de països o parlants d’herència al Rosselló i a l’Alguer, entre d’altres.

Pujolar també va exposar el concepte de ‘mudes lingüístiques’, moments de transformació de les pràctiques lingüístiques en què el parlant canvia la manera de gestionar l’ús de les llengües en la seva vida diària. Aquestes mudes solen coincidir amb moments de canvi des d’un punt de vista personal pel que fa a les relacions i l’entorn del parlant: quan comença a anar a l’escola; quan passa a l’institut i, posteriorment, a la universitat; quan entra la mercat de treball; quan comença una relació amb una nova parella, o quan té descendència. D’aquesta manera, la recerca desenvolupada mostra la tria lingüística tendeix a dependre, cada cop més, de la situació en què es troba el parlant, més que no pas del seu origen o pertinença etnolingüística.  

Daniel Cassany, per la seva banda, va exposar la seva recerca centrada en la manera com els parlants de llengües amb un alfabet diferent del llatí, adquireixen llengües romàniques com el català o el castellà. Adoptant el marc teòric dels “new literacy studies”, s’han descrit patrons i particularitats en la manera com parlants de llengües amb els alfabets grec, ciríl·lic, armeni, indoiranià, àrab i xinès s’apropien i usen l’alfabet llatí. A partir de 24 entrevistes en profunditat, una de les conclusions a què s’ha arribat és que els informants plurialfabètics van viure, especialment durant la infantesa, experiències molt diverses pel que fa a l’apropiació i l’ús dels sistemes d’escriptura. Així, els informants del grup àrab i indoiranià (de religió musulmana) solen tenir pràctiques vinculades amb l’alcorà, sovint relacionades amb la memorització i la recitació, mentre que en el grup ciríl·lic és habitual alfabetitzar a casa, amb els familiars. Aquestes pràctiques inicials sembla que incideixen en la preferència per la parla o l’escriptura com a instrument d’aprenentatge, per la qual cosa Cassany va suggerir que caldria considerar aquesta diversitat a l’aula de llengua estrangera, i oferir recursos diversos i flexibilitat als aprenents.

El Forum for Iberian Studies està organitzat per la Spanish Sub-faculty, de la qual formen part els lectorats de català i de gallec, i per la Portuguese Sub-faculty de la Universitat d’Oxford. L’esdeveniment ha rebut el suport de l’Institut Ramon Llull, l’Institut Etxepare, la Xunta de Galicia, l’Asociación de Escritoras e Escritores en Lingua Gallega, l’Instituto Cervantes i l’Instituto Camões.