Imatge Neus Crisol Milian
Deu anys de Càtedra d'Estudis Catalans a la Universitat de l'Havana
per Neus Crisol Milian - Thursday, 20 February 2014, 11:52
 

Notícia enviada per Marta Escartín, professora d'estudis catalans a la Universitat de l'Havana:

Els dies 4 i 5 de febrer va tenir lloc a l’Havana un esdeveniment significatiu en l’estudi i la difusió de la catalanística a l’illa de Cuba: la nostra Càtedra de Cultura Catalana, amb seu a la Facultad de Artes y Letras de la Universidad de La Habana, va celebrar el desè aniversari de la seva fundació. Des d’aleshores, han passat pel despatx del segon pis de la facultat 7 lectors, que sota la direcció de l’Institut Ramon Llull i del responsable de la Càtedra, l’Alejandro Sánchez, i comptant sempre amb el suport dels membres, companys, alumnes, antics alumnes i amics de la cultura i llengua catalanes, han aconseguit de recórrer aquest llarg trajecte de 10 anys. Arribar a aquesta fita no ha estat fàcil, i per això la Càtedra mereixia celebrar aquesta efemèride d’una manera especial, que no passés desapercebuda. Així doncs, es van convidar investigadors tant de l’Havana com d’altres províncies de Cuba, les diferents institucions de l’illa vinculades a la catalanitat –com ara els diferents Casals catalans-, i tota la generació dels alumnes que formen i han format part de la Càtedra, entre d’altres.

 

Les Jornades es van iniciar amb un discurs d’inauguració a càrrec de l’esmentat director de la Càtedra i de la lectora actual, la Marta Escartín. El primer va recordar els inicis del projecte i va fer una valoració del recorregut d’aquests 10 anys de dedicació, d’il·lusió i d’empenta. Va valorar sobretot els esforços que hi ha dipositat tota la gent implicada en aquest projecte, tant de persones individuals com d’institucions, ara que ja dóna els fruits desitjats. Algú del públic va assenyalar que la Càtedra, fent 10 anys, “havia entrat de ple a la majoria d’edat”, com a metàfora per a un lloc que s’ha convertit en una institució símbol i de referència de la catalanitat a tota l’illa de Cuba. Per la seva part, la lectora va demanar que les Jornades tinguessin una segona funció, a més de la commemorativa: en un lloc en què la comunicació i la interacció entre les diferents entitats no sempre és ràpida, efectiva i fàcil, va destacar la intenció de la Càtedra d’esdevenir una institució aglutinant de tots els esforços que es fan envers la catalanística. Per aquest motiu, es va decidir d’establir una xarxa de contacte entre les diferents associacions, entitats, institucions i persones individuals interessades en la nostra llengua i cultura.

Tot seguit, va tenir lloc la primera de les ponències, titulada “La huella catalana en espacios cubanos: las sociedades”, en la qual la nostra Càtedra va fer una presentació de la feina d’aquests anys i els projectes futurs. També hi van participar la Sociedad de Beneficencia de Naturales de Cataluña de La Habana, la investigadora Yuliet Góngora en representació de les institucions de Santiago de Cuba i la Comunidad Germanor Catalana de Camagüey (aquests darrers ponents van generar sorpresa i curiositat entre els assistents, ja que cap dels catalanòfils presents coneixia l’existència de totes les activitats que realitzen a favor de la difusió de la cultura catalana i de seguida es va decidir d’establir-hi llaços de contacte). A continuació, va arribar la segona de les presentacions, anomenada “La huella catalana en espacios cubanos: otras instituciones”; en aquest cas els expositors van ser els Padres Escolapios de Guanabacoa (els assistents desconeixien que imparteixen classes de llengua catalana i que tenen un Esplai d’hivern i un d’estiu, a més d’un grup d’Escoltes), l’ONG Ensenyament Solidari de Marianao (els quals realitzen classes extraescolars sobre cultura catalana als nens de les escoles del barri), l’Ermita de Montserrat de Matanzas (esdevingut ja centre cultural i de difusió de la cultura catalana de referència de la província), l’Espacio Barcelona-Habana (els quals treballen sobretot aspectes del modernisme català a través de tallers en diferents arts plàstiques) i la Cátedra Mariano Cubí i Soler de l’Instituto de Literatura y Lingüística (els quals són, en realitat, els promotors de la idea de formar la Càtedra a la Universidad de La Habana).

 

Al dia següent es va presentar una taula rodona titulada “Líneas investigativas y publicaciones producidas por autores cubanos sobre los Països Catalans”. La va presentar i moderar la lectora Marta Escartín, i els ponents van ser personalitats sobrerament conegudes i reconegudes en el món de la investigació: Ernesto Chávez i Ernesto Álvarez (Matanzas), Yuliet Góngora (Santiago de Cuba) i Idania Rodríguez (historiadora del Casal Català de l’Havana). Lamentablement, per problemes de salut, no es va poder comptar amb la presència de Joan M. Ferran Oliva, investigador imprescindible a la nostra taula rodona, però com a mínim es va poder presentar la seva nova obra: La Moreneta a Cuba, editada per Pagès Editors. A més, es va poder presentar la tesi de màster de l’estudiós de la ciutat de Cienfuegos, Adrián Milán del Valle, titulada Comerciantes catalanes en Cienfuegos: 1880 a 1930.

La idea és que totes aquestes presentacions passin a formar part del segon llibre que la Càtedra procurarà de publicar amb l’Editorial de la Universidad de La Habana, per fer-ne la deguda difusió. Pel que fa a la primera de les nostres publicacions, Cuba y Cataluña: encuentro de pueblos y culturas, es van aprofitar aquestes Jornades per presentar-la de nou, aquest cop a càrrec de dos dels coordinadors: la Barbara Beatriz Laffita i l’Alejandro Sánchez. Tot seguit, es va passar a un dels moments més esperat pel públic, precisament per poder engegar des de ja mateix la xarxa de contactes i difusió de la qual parlàvem anteriorment: la constitució de la Secció cubana de l’Asociación de Catalanistas de América Latina (ACAL). Les Jornades es van cloure amb una activitat festiva a la Casa Balear de l’Havana, que va incloure un dinar, una cantada d’havaneres del grup Veus d’ultramar i la declamació de diversos poemes a càrrec de  la poetessa Isabel Fornos, entre d’altres activitats.

 

Tots els membres del comitè organitzador de les Jornades estan molt satisfets i orgullosos del desenvolupament d’aquestes, i creuen que l’esforç que hi han dedicat ha valgut la pena, i no només en aquestes Jornades sinó en tota la feina dels darrers anys. No sempre s’aconsegueixen fer 10 anys, i menys gaudint de tan bona salut. Creuen fermament que això no ha fet més que començar a créixer i que d’aquí a uns 10 anys més ens trobarem tots plegats amb un nou aniversari ple d’èxits i de sensació de feina ben feta.