Imatge Montserrat Casacuberta
Conferències a la Universitat Rennes 2
per Montserrat Casacuberta - Sunday, 2 February 2014, 19:48
 


Dijous 30 i divendres 31 de gener de 2014 els estudiants de la Universitat Rennes 2 van poder escoltar les conferències dels professors Emili Boix (UB), Àngel Belzunegui i David Dueñas (URV).


Boix, davant d'una quarentena d'alumnes i alguns col.legues dels departaments d'Hispàniques i de Bretó, va impartir la conferència Les langues dans les familles bilingues: le cas du catalan et de l'espagnol à Barcelone. El catedràtic de la Universitat de Barcelona va parlar de l'estudi de camp en què  ha entrevistat famílies amb un progenitor de llengua catalana i un de llengua castellana, però també famílies en què un des progenitors era catalanoparlant o castellanoparlant i un altre d'origen estranger (germànic, japonès o italià, per exemple). Boix destacà que en aquestes famílies el membre estranger tendeix a equiparar el català amb el context sociolingüístic del seu lloc d'origen. Així, per exemple, els italians solen atorgar al català les representacions socials acordades als seus "dialetti". Quant a les famílies bilingües català-castellà, si bé en la comunicació entre els membres de la parella el castellà té un pes important, segons el context social en què visqui la família, la llengua intergeneracional pot esdevenir el català.  


Divendres 31, els alumnes de primer any van escoltar la conferència d'Àngel Belzunegui, director de la Càtedra per la Inclusió Social, i David Dueñas, també sociòleg de la Universitat Rovira i Virgili, intitulada Processos migratoris i canvi social en la Catalunya contemporània. Belzunegui va repassar les grans onades migratòries dels anys 20 i 60 del segle XX i de la primeria del segle XXI. Va demostrar en xifres que Catalunya ha estat terra d'acollida de migracions i va explicar el fet insòlit de pèrdua de població, tot i que lleugera, que s'ha produït a partir de 2012. Belzunegui creu que la cohesió social a la Catalunya de final del segle XX podria explicar-se per la lluita comuna contra el franquisme de les classes mitjanes catalanoparlants autòctones i les classes més populars arribades de la resta de l'Estat.
Dueñas va dedicar el seu temps d'exposició a explicar que el fenòmen migratori ja no és concebut com a permanent, sinó que per a bona part de la població és un procés circular, d'anades i vingudes, que depèn de molts factors, el primer de tots trobar feina. Dueñas també va parlar del terme integració i del desequilibri de percepcions que una part de la població autóctona pot tenir respecte del migrant i del seu projecte migratori. En aquest sentit, integració no voldrà mai dir "assembla't a mi i sigues com jo" sinó que sempre haurà de ser un intercanvi entre la identitat del migrant i els autòctons del seu espai de socialització en la societat d'acollida.

Belzunegui i Dueñas van insistir en el fet que l'aprenentatge de les llengües està directament relacionat amb els projectes migratoris personals i que la preocupació per la comunicació no arriba fins que el migrant ha pogut tenir les necessitats bàsiques cobertes (treball, allotjament, sanitat, educació per als fills...). El català està, així doncs, en forta competència amb les llengües de més abast (anglès, castellà, francès...) i apareix com a element important quan la persona que ha migrat decideix quedar-se a viure a Catalunya.

 

 

Boix

 

 

 

Belzunegui Dueñas