Imatge Neus Crisol Milian
Centenari del naixement de Joan Teixidor
per Neus Crisol Milian - Monday, 2 December 2013, 13:51
 

Entrevista a Sam Abrams, comissari de l'exposició "Joan Teixidor (1913-1992): No visqueu més en fragments" al Museu d'Història de Catalunya, homenatge al poeta català amb motiu del centenari del seu naixement. Sam Abrams és un gran coneixedor de la seva obra i traductor dels seus poemes a l’anglès. Hem parlat amb ell per recordar la figura d’un dels grans noms de les nostres lletres.

Sam Abrams: “Joan Teixidor em sembla un dels grans poetes catalans del segle XX”

Aquesta setmana s’ha tancat al Museu d’Història de Catalunya la primera exposició dedicada a Joan Teixidor,  No visqueu més en fragments, que coincideix amb el centenari del seu naixement, i que vostè ha comissariat. Quin balanç fa d’aquests dos mesos i de la resposta del públic?

La resposta del públic ha estat francament excel·lent. Molts visitants hi han anat, visitants de tota condició, des de persones que van conèixer personalment el poeta fins a persones del públic general. Tant les persones d’una banda com de l’altra s’han endut una impressió molt agradable per tot allò que han après sobre la figura i l’obra de Teixidor i pel muntatge encertat del dissenyador Jordi Tolosa i la grafista Lali Almoncid. 

 

Ha calgut esperar fins ara per fer aquesta primera exposició. Teixidor és encara un gran desconegut?

Pel meu gust, donada la talla indiscutible de Teixidor a nivell humà, intel·lectual i artístic, no és encara prou conegut. Teixidor era moltes coses: un poeta que va incidir decisivament en el panorama de la poesia catalana; un crític literari que va marcar tendències i va afectar la recepció de les obres de molts autors; un crític fonamental en el panorama de l’art modern; un cronista de viatges excel·lent i innovador; un memorialista experimental; un editor clau en castellà i català; un activista cultural incombustible... Per tot el conjunt d’aspectes de la seva obra es mereix un lloc destacat a la cultura catalana. La celebració del centenari del naixement és un punt de partida excepcional per recuperar-lo. S’han fet moltes coses en aquest sentit des d’Olot, Girona i Barcelona, però encara queda molt de camí per recórrer. A poc i poc i amb bona lletra.    

 

Joan Teixidor fou un dels modernitzadors de la nostra cultura després de la guerra i un home multidisciplinar. Què ens diria si pogués valorar el panorama cultural actual a Catalunya?

Diria moltes coses perquè era un enamorat de la vida i de qualsevol forma d’expressió artística.  Però lamentaria profundament la falta d’una sèrie de valors com ara la generositat, la modèstia, el sentit de tradició i comunitat, la tolerància i el diàleg, la formació, l’educació, el gust, l’exigència...  I en lloc lamentar-se en privat es posaria de valent a fer coses perquè la situació canviés.

 

Fa uns 20 anys vostè va traduir una antologia de Teixidor a l’anglès. Com es va rebre aquesta obra fora de Catalunya?

La veritat és que la meva versió dels poemes de Teixidor van tenir una acollida molt càlida a la comunitat internacional.  Tant que vam haver de fer una segona edició del llibre.  De fet, a través de la plataforma digital Bubok, a la col·lecció BAT (Biblioteca Andreu Teixidor) el llibre es pot adquirir.

 

Acaba de publicar la compilació definitiva de l’obra de Teixidor. Com valora vostè com a crític la seva poesia?

Definitivament, Teixidor em sembla un dels grans poetes catalans del segle XX.  Va ser tot un referent de la poesia catalana jove d’abans de la guerra i va ser un veritable mestre durant la postguerra i la Transició.  Va ser un dels modernitzadors de la poesia catalana del segle XX al costat de tres poetes que anomenava els seus “germans”:  Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Salvador Espriu i Joan Vinyoli.

Font: Comunicació, IRL