Imatge Anna  Subarroca Admetlla
Presentació del documental 'Són bojos, aquests catalans?!' a cinc universitats d’Alemanya
per Anna Subarroca Admetlla - Sunday, 24 November 2013, 21:01
 

Aquest mes de novembre Alina Moser ha canviat la furgoneta per l’avió i el tren i ha creuat el seu país natal, Alemanya, presentant el documental. Ha visitat cinc universitats per explicar als estudiants de català, i al públic que s’hi ha sumat en cada ocasió, com ha estat l’experiència de gravar aquest documental i com veu la situació del català. Voleu saber com ho hem vist els que l’hem acompanyat?

Leipzig - dilluns, 11 de novembre de 2013.

A la projecció van assistir-hi nombrosos alumnes de català de la Universitat. El documental va tenir una bona acollida i va generar posteriorment més d'una hora de diàleg entre Alina Moser i el públic assistent, molt interessat en la relació de les persones amb la seva pròpia llengua, amb la situació del català als diferents llocs on es parla (sobretot al País Valencià i a la Franja) i també per la de les altres llengües de l'estat espanyol (en especial, es va contrastar la situació del català amb la del gallec). A banda de les lloances al documental, també hi van haver crítiques, sobretot el fet que, per a un estudiant estranger de català que el vegi, pot resultar força desencoratjadora la realitat mostrada, en què es denuncien, una darrere l'altra, tot de situacions anormals. (Òscar Bernaus)

Köln – dimarts, 12 de novembre de 2013

A la projecció a la Universitat de Colònia hi van assistir unes vint-i-cinc persones. Després de veure el documental, van participar molt activament a la ronda de preguntes i comentaris. Entre els assistents hi havia estudiants de la mateixa universitat i també gent que va venir gràcies a la promoció del Centre Cultural Català de Colònia e.V. (Anna Guerra)

 Frankfurt am Main – dimecres, 13 de novembre de 2013

Alina Moser va visitar la Goethe-Universität per xerrar amb els alumnes de català i intercanviar impressions i comentaris sobre el documental "Són bojos, aquests catalans?". L'acte va durar gairebé dues hores. Va comptar amb l'assistència dels estudiants dels diferents nivells de català i també amb la presència del Prof. Tilbert D. Stegmann, qui juntament amb l'Alina, va oferir el seu punt de vista sobre la situació del català als Països Catalans des d'una perspectiva alemanya. Els alumnes van participar de manera molt activa i es van sentir comentaris molt interessants sobre la realitat lingüística a Catalunya, ja que alguns d'ells han viscut a Catalunya o hi passen llargues temporades. La xerrada va finalitzar amb la pregunta dels estudiants sobre si hi hauria segones parts i van mostrar-se contents en sentir dir a l'Alina que la segona part tractarà sobre València. Per tant, Alina, esperem poder tornar-te a veure ben aviat! (Montserrat Ruiz)

Mannheim – dijous, 14 de novembre de 2013

Dijous al vespre unes quaranta persones es van reunir a l’aula del Seminari de Romanística de la universitat de Mannheim per veure el documental i després intercanviar opinions i comentaris amb la protagonista. Entre els assistents hi havia alumnes de català i d’altres assignatures, uns quants professors del Seminari, alumnes de català de l’Abendakademie i alguns catalans residents a la zona amb amics i familiars de diverses nacionalitats. Abans de començar amb la projecció, el responsable acadèmic, el Prof. Müller-Lancé, i la lectora de català van presentar breument l’Alina i ella va introduir breument el documental. Després, tots vam tenir ocasions de fer preguntes i aportar opinions sobre el documental, al voltant de la situació del català i de les pròpies experiències. Durant una mica més d’una hora es va crear un ambient càlid i distès i es va produir un intercanvi de sensacions molt interessant entre la protagonista, els estudiants i els catalans o descendents de catalans. Alina Moser, amb el seu somriure, se’ns va posar a tots a la butxaca, i ella mateixa va endur-se una bona sorpresa en descobrir que no era pas l’única a la sala que s’havia trobat en moltes de les situacions que es descriuen al documental (i que no és tan estrany parlar català sense conèixer el castellà). Els assistents es van interessar especialment per conèixer detalls de la gravació, de les reaccions de les persones que hi apareixen o de les que n’han quedat fora, etc. Ens vam acomiadar amb un “fins aviat”, al cap i a la fi, potser d’aquí un any l’Alina pot tornar i presentar-nos el “Què ens passa, valencians!?”.(Anna Subarroca)

Bochum - dilluns, 18 de novembre de 2013

A Bochum s’havia projectat el documental per separat el dimecres 13 de novembre. Hi va haver molt bona afluència de públic. Eren uns 45 assistents, entre estudiants de Romàniques, algun docent, tots els estudiants de català i alguns catalanoparlants. La doctoranda en lingüística Sarah Gemiciolgu va introduir el tema, va explicar de la situació sociolingüística del català en tot el territori catalanoparlant i de les polítiques lingüístiques estatals, regionals (i individuals) en alemany. 

El dia de la discussió amb l'Alina érem deu persones i va sorgir un debat molt interessant entorn a qüestions sobre el secessionisme lingüístic, l'existència (latent) del conflicte lingüístic, l'efectivitat de les mesures de normalització i la coresponsabilitat dels parlants. La simpatia i frescor que caracteritzen l’Alina van contribuir a què els 90 minuts que teníem es fessin curs. Les valoracions i reflexions dels estudiants han estat molt interessants: per exemple, el fet que els costi entendre determinades actituds com negar-se a parlar el català per vergonya, una excusa segons ells; o el comentari sobre la responsabilitat individual "tots fem política lingüística". El vídeo ha fet reflexionar al sector català sobre els aspectes que frenen els efectes de la normalització, i algú s'ha sorprès perquè ha vist que la normalització no ha acabat. Fora del grup d'estudiants de català, l'activitat ha desvetllat vells prejudicis que sorgeixen de comparar el sistema alemany amb el català, per exemple pel que fa al tractament dels dialectes del català o considerar una llengua regional com a dialecte de la llengua estatal. En aquest sentit, es veu que el vídeo -adreçat majoritàriament als parlants del català- potser no acaba funcionant davant d'una audiència forana que desconeix la complexitat de la situació, però el fet que no s'entengui també pot ser positiu si en deriva una bona reflexió. (Imma Martí)

---

Ha estat una experiència molt interessant, que ha deixat un bon gust de boca als professos i assistents en totes les cinc ciutats. Potser l'Alina vol continuar viatjant?