Imatge Info Llengua
Entrevista al Diari Ara: Montserrat Ruiz Ortigosa: “Vull un país lliure, que no oblidi mai d’on ve i que sàpiga on vol anar”
per Info Llengua - Tuesday, 1 October 2013, 10:13
 

Com has arribat a aquesta ciutat, quina ha estat la teva trajectòria professional i a què et dediques actualment?

Vaig arribar a Frankfurt am Main el setembre de 2011 després de passar tot el procés de selecció de la convocatòria de professors de català a l’exterior organitzada per l’Institut Ramon Llull. A Catalunya havia treballat com a professora de català i castellà en una escola concertada. Continuo ensenyant català, però ara a la universitat i a alumnes alemanys que tot just descobreixen la nostra llengua o bé ja l’havien coneguda a Catalunya i volen conservar-la.

Què és el que més t’ha sorprès de Frankfurt i per què?

Moltes coses de les que he trobat al país i a la ciutat on visc ja les coneixia gràcies als meus amics alemanys: l’ordre, la netedat, el silenci, el respecte, el diàleg, la presència de la natura a les ciutats. Una mica l’estereotip alemany, vaja. Però el que no tenia present, és el compromís dels joves amb el seu país: respecten les normes, perquè saben que és de sentit comú fer-ho i perquè els facilitarà més les coses. També el compromís amb la feina, treballen perquè són conscients que amb el seu esforç podran tenir un futur més còmode i perquè el país funcioni igual de bé per als que vénen després d’ells.

Recomana algun indret especial de la ciutat.

Passejar per la riba del riu Nidda, un afluent del Main, que voreja la ciutat per la banda nord-oest. Amb una mica de sort, s’hi pot veure alguna llúdriga.

Les biblioteques municipals també són un lloc interessant per visitar. Observar com la mainada carrega bosses de llibres per endur-se a casa diu molt del futur d’aquest país.

Què t’enduries de Frankfurt cap a Catalunya i viceversa?

És difícil respondre aquesta pregunta. M’emportaria moltes coses de Frankfurt cap a Catalunya, però també en portaria moltes de Catalunya cap a Frankfurt.

Cap a Catalunya portaria el respecte que mostren quan hi ha una discussió, el respecte per la natura, el respecte per les diferents cultures (a Frankfurt hi conviuen 180 nacionalitats diferents). Sí, el respecte.

A Frankfurt, però, portaria les tradicions catalanes, que ens identifiquen com a país, i l’alegria de les festes majors. I, al mes de novembre, portaria el sol i els colors del Mediterrani. Viure setmanes sense veure el sol, amb el cel gris, no és pas fàcil.

Com es veu Catalunya des d’Alemanya?

Bé, Catalunya es veu i no es veu, depèn amb qui parlis i depèn de com hom mateix expliqui Catalunya. Hi ha de tot. Però d’ençà de la manifestació de l’any passat, que va sortir als diaris alemanys més importants, no hi ha tant desconeixement. Però encara hi ha una gran majoria d’alemanys que quan viatgen a Barcelona continuen dient: “Vaig de vacances a Espanya”.

Els alemanys volen saber sempre el perquè de les coses, explicar que Catalunya no és Espanya no és suficient, volen saber dades, fets històrics, etc. Jo, m’ho prenc amb calma i em remunto al 1714 per explicar què era Catalunya i què va passar. Sovint, però, tinc la sensació que el que ensenyo a classe també ho ensenyo al carrer. Però paga la pena, perquè aleshores ho entenen tot i, la majoria, acaben afirmant que ja fem bé de sentir-nos catalans i no espanyols.

Estàs en contacte amb altres catalans i/o a través d’alguna associació o grup?

Sí, sí, a Frankfurt hi ha força catalans i, fins i tot, hi ha el Centre Cultural Català de Frankfurt. Amb la meva feina també estic en contacte amb la resta de lectors que ensenyen català a altres universitats alemanyes.

Tens previst tornar a Catalunya a mig termini?

De moment, m’agradaria quedar-m’hi uns quants anys més. Alemanya és un país molt còmode per viure, és d’agrair veure com les coses funcionen bé; com a estrangera aquesta comoditat s’agraeix i, a la vegada, dóna una certa tranquil·litat, tenint en compte que no ets a casa. A més a més, tinc encetada una tesi i també vull perfeccionar els meus coneixements d’alemany.

Quin és el país que vols?

Vull un país lliure, que no oblidi mai d’on ve i que sàpiga on vol anar.

Twitter: @montserrat_ruiz

Font: Diari Ara