Avenida de Barcelona, Compostela
"Intermedialidades: Teatro no Cinema Catalán" a Compostel·la
per Dolors Perarnau Vidal - Friday, 7 June 2013, 17:08
 

Una vegada més, l’Àrea de Filologia Catalana de la Universitat de Santiago ha ofert, a la ciutat compostel·lana, un cicle de cinema català amb l’objectiu de fer conèixer i fonamentar la llengua i cultura catalanes més enllà de les aules.

En aquesta tercera edició, el cicle, i també seminari de 20h per als estudiants que així ho certificaven, s’ha centrat en la interrelació entre teatre i cinema per mitjà de cinc propostes documentals. D’una banda, El dibuixant i El peix Sebastiano mostraven l’univers privat de l’artista Marcel·lí Antúnez i donaven algunes de les claus per a desxifrar-ne el significat; de l’altra, Numax Presenta i Veinte años no es nada reconstruïen, a través del recurs narratiu del teatre, l’experiència vital d’autogestió dels treballadors de la fàbrica Numax; i, finalment, Màscares, que envaïa, ja sense més preàmbuls, l’espai entre bastidors d’un actor, Josep M. Pou, en la construcció d’un dels seus personatges, el del director de cinema Orson Welles.

Teatre i cinema s’entrellaçaven així en un discurs ric i suggestiu que no solament prenia forma en els documentals, sinó també en les presentacions, col·loquis i la taula rodona final de discussió que dugueren a terme els directors dels films, Marcel·lí Antúnez i Esteve Riambau, i professors d’història del cinema de la universitat.

Gràcies al cicle i a les aportacions dels seus participants, el setè art se’ns revelà des d’una nova faceta: la de desvelar els secrets més íntims de l’escena teatral i d'explicar, a través dels trucs de la càmera, part de la màgia del teatre. I és que ja ho deia Welles a través de Pou: “El cinema és truc, el teatre és màgia”. Una reflexió que vam tenir l’ocasió de veure personificada en el mateix Antúnez, qui ens obsequià amb una performance expressió de la mateixa “intermedialitat” a què feien referència els documentals; del joc de miralls entre teatre i cinema, realitat i ficció, directe i diferit.

El cicle Intermedialidades: Teatro no cinema Catalán comptà amb la col·laboració del Centro de Estudos Fílmicos da Universidade de Santiago de Compostela (Cefilmus) i amb l’ajut de l’Institut Ramon Llull, la Vicerreitoría de Estudantes, Cultura e Formación Continua, i el Centre Galego de Arte Contemporánea; institució, aquesta darrera, que revestí encara de més art el nostre cicle en cedir-nos les seves instal·lacions.