Imatge Marta Puxan
Se celebra el "Simposi internacional: Catalunya i el moviment obrer" a les universitats de Columbia i Harvard
per Marta Puxan - Thursday, 25 October 2012, 04:33
 

Simposi internacional: Catalunya i el moviment obrer, 10 i 12 d’octubre del 2012, Columbia University i Harvard University. Simposi organitzat pels departaments de Romance Languages and Literatures de Harvard, el Department of Latin American and Iberian Cultures de Columbia, i l’Institut Ramon Llull.

 

El professor Brad Epps, l’exlector d’estudis catalans Andreu Espasa i l’estudiant de doctorat Sergi Rivero, de la universitat de Harvard, juntament amb el professor Jesús Rodríguez Velasco de la universitat de Columbia, van organitzar el simposi “Catalunya i el moviment obrer”, que es va desenvolupar a totes dues universitats els dies 10 i 12 d’octubre. El simposi va explorar, des de diversos angles i amb una perspectiva genuïnament interdisciplinar, el fenomen del moviment obrer a Catalunya des dels seus orígens fins a l’època de la transició democràtica i el període de democràcia posterior. Aquest recorregut gairebé cronològic, però, presentà el moviment obrer des d’un punt de vista polifacètic, molt més complex tant en les seves funcions internes de cara a la vida i el treball dels obrers i artesans dins les fàbriques com en les seves associacions i actuacions polítiques. La figura de l’obrer, doncs, esdevé ja no aquell que surt decididament al carrer en una unitat completa, una sola ideologia política, i amb uns propòsits sempre homogenis amb els dels companys, sinó aquells individus que condensen, en cada cas, un seguit de situacions que són necessàriament diferents per qüestions d’ordre històric, social, econòmic, de genère i d’actituds religioses.

 

Així, durant la primera sessió a la universitat de Columbia, el format de taula rodona va permetre que els cinc professors participants (Josep Maria Fradera, Román Gubern, Mary Nash, Aurélie Vialette i Manuel Delgado) discutissin temes tan diversos com la impossibilitat de definir la veu obrera i la cultura que la representaria en un context actual en què regna una cultura de masses hegemònica i interclassista, els canvis conceptuals que impregnen moviments com el dels “indignados”, ben allunyats dels que anteriorment havien fonamentat la lluita obrera, o els fets històrics que van contribuir a la formació del mite de la Barcelona obrera. El constant diàleg entre els ponents i el frenètic intercanvi de perspectives, va centrar un acte que, seguit, entre d’altres assistents, per professors i estudiants graduats del campus, va significar un bon punt de partida per a la posterior jornada a la universitat de Harvard.

 

Quant a aquesta segona sessió a Cambridge, Josep M. Fradera traçà el desenvolupament del sindicalisme obrer a partir de l’evolució de la jerarquia obrera a dins la fàbrica i la introducció de la tecnologia al llarg del s. XIX en un procés volgudament homogenitzador dels obrers; Aurélie Vialette tractà els usos de la música coral dels obrers dirigits per un Josep Anselm Clavé que interroga les funcions socials dels espais públics i burgesos; Manuel Delgado reflexionà sobre els problemes derivats de l’associació d’anticlericalisme, iconoclastia, i moviment obrer en els moments més conflictius; Román Gubern incidí sobre les qüestions de gènere dins del les produccions audiovisuals anarquistes; i Mary Nash analitzà la incorporació i el desenvolupament problemàtic de les polítiques feministes a dins del moviment sindicalista obrer des de la transició fins a la democràcia. L’acte va reunir unes 30 persones i la discussió posà en evidència la complexitat i la riquesa d’un tema d’estudi sovint poc tractat des d’una perspectiva tan interdisciplinar i ben escassament debatut en el medi acadèmic nord-americà.