Imatge Albert Morales Moreno
Maletes perdudes, de Jordi Puntí, a Venècia
per Albert Morales Moreno - Wednesday, 11 April 2012, 19:37
 

El 22 de març de 2012 es va celebrar a l'Università Ca' Foscari (Venècia), la conferència-debat amb l'escriptor català Jordi Puntí (Manlleu, 1967) de presentació de la traducció a l'italià de la seva obra Maletes perdudes (Barcelona: Empúries, 2009). La versió italiana, realitzada per Stefania Maria Ciminelli, té com a títol Valigie smarrite, i ha estat publicada aquest any 2012 per l'editorial milanesa Mondadori.

Conferència de Jordi Puntí

La sessió va iniciar amb una breu intervenció de Patrizio Rigobon, en què va presentar Puntí. L'autor, que col·labora habitualment amb diferents mitjans, revistes i diaris, com El País, El Periódico, L'Avenç o RAC 1, ha estat traductor d'autors consolidats com Auster, Nothomb i Pennac. La crítica literària el considera una de les veus més prometedores de la literatura catalana contemporània gràcies, sobretot, a obres com Pell d'armadillo (1998), Animals tristos (2002) i Set dies al vaixell de l'amor (2005).

Jordi Puntí amb l'edició italiana de Maletes perdudes en primer terme

Durant la intervenció, l'autor osoní va obrir les portes del seu taller d'escriptor i del seu món de referents literaris. A més, va explicar algunes tècniques i recursos que fa servir quan està elaborant una nova obra, el seu mètode de treball, el dia a dia de la tasca d'escriptor i columnista, així com també algunes de les vivències i experiències reals que van acabar esdevenint part de la narració de Maletes perdudes.

Per últim, es va obrir un torn de paraula en què el públic va fer preguntes sobre la seva obra, la tasca d'escriptor i sobre alguns dels trets diferencials de l'obra puntiniana.

Debat amb el públic

Divendres 30 de març, a més, es va projectar Animals ferits, l'adaptació cinematogràfica duta a terme per Ventura Pons de l'obra Animals tristos.

Projecció de la pel·lícula Animals ferits

Per últim, l'obra de l'escriptor també va ser present el 10 d'abril de 2012 a Padri e figli: le 40 lingue di Ca' Foscari, l'acte que, per quart any consecutiu, contribueix a donar visibilitat a les moltes llengües que s'estudien a Ca' Foscari. Van ser-hi presents, entre d'altres, llengües com l'anglès, l'àrab, el persa, el portuguès, la llengua de signes, el xinès o el yiddish.

Lectura del fragment de Maletes perdudes en català

La dinàmica de l'esdeveniment és la següent: s'introdueixen en un barret els noms de les llengües que participen i s'extreuen aleatòriament, a mesura que va avançant la tarda. Aleshores, es presenta l'autor del fragment seleccionat, d'una obra literària escrita en aquella llengua, se'n llegeix la versió en italià i en la llengua original.

En el cas del català, es va seleccionar un fragment del capítol inicial de la novel·la de Jordi Puntí Maletes perdudes:

Tenim el mateix record.

És molt d’hora. Acaba de sortir el sol. Tots tres —pare, mare i ?ll— badallem de son. La mare ha fet te, o cafè amb llet, i ens el bevem perquè sí. Som al menjador, o a la cuina, tan quiets i en silenci que semblem estàtues. Els ulls se’ns tanquen. Aviat escoltem un camió que s’atura al davant de casa i fa sonar un cop el clàxon. Tot i que l’esperàvem, el rugit és tan greu que ens espanta i ens desvetlla. Els vidres de les ?nestres tremolen un segon. Els veïns es deuen haver despertat. Sortim al carrer a acomiadar el nostre pare, que puja al camió, treu el braç per la ?nestra i assaja un somriure mentre ens fa adéu. Es nota que li sap greu anar-se’n. O no. Només s’ha estat dos dies a casa, tres com a màxim. Els seus dos companys, dalt del camió, ens criden i també ens fan adéu amb la mà. El temps passa a càmera lenta. El Pegaso es posa en marxa i s’allunya pesadament, com si també li fes mandra. La mare porta un batí i potser se li escapa una llàgrima, potser no. Nosaltres, els ?lls, anem en pijama i sabatilles i el fred ens glaça els peus. Entrem a casa i ens ?quem un altre cop al llit, que encara conserva una mica l’escalfor, però ja no ens tornem a adormir per culpa dels pensaments. El cap no para. Tenim tres, quatre, cinc, set anys, i hem viscut la mateixa escena unes quantes vegades. Aleshores no ho sabem, però aquest és l’últim cop que veiem el nostre pare. Tenim el mateix record.

[…]

Som quatre germans —o germanastres, més ben dit—, ?lls del mateix pare i de quatre mares molt diferents. Fa cosa d’un any encara no ens coneixíem. Ni tan sols sabíem que els altres existien, escampats per aquests mons de Déu. El pare va voler que ens diguéssim Christof, Christophe, Christopher i Cristòfol —Cristóbal ?ns que va morir el dictador Franco—. Pronunciats així, d’una tirada, els quatre noms semblen una declinació llatina irregular.

L'estudiant de català Marta Bridi va llegir-ne la versió italiana i Albert Morales Moreno el text original en llengua catalana. L'acte, el qual és un cant a la diversitat lingüística i cultural, va aplegar un centenar de persones. Generalment se celebra la setmana prèvia al prestigiós festival literari Incroci di Civiltà, en què participen autors de tot arreu, i que enguany tindrà lloc del 18 al 21 d'abril.

Nota redactada per: Albert Morales Moreno (Università Ca' Foscari, Venècia)