Imatge Anna Cortils
Martí i Pol i Estellés a la Casa da Achada-Centro Mário Dionísio de Lisboa
per Anna Cortils - Friday, 2 December 2011, 09:56
 

El 24 de novembre a la tarda, després d’un intens dia de vaga general a Portugal, la lectora de català a la Universidade de Lisboa, Anna Cortils, va participar en el cicle de conferències “Mário Dionísio escritor. O riso dissonante” organitzat per l’associació cultural Casa da Achada-Centro Mário Dionísio. A més de parlar del llibre de poemes de l’autor portuguès, va relacionar el moviment neorealista portuguès amb el realisme històric català per centrar-se en els inicis de Miquel Martí i Pol de La fàbrica i el Llibre de meravelles de Vicent Andrés Estellés. Es van trobar punts d’unió entre tots tres autors, sobretot a través de les mateixes poesies que ja parlen per si soles. Així, el poema L’Elionor, de Martí i Pol, que la Clàudia Oliveira va llegir en portuguès i després l’Anna en català, es va comparar amb els poemes 15 i 16 del poemari O riso dissonante, ja que els poemes tracten el mateix tema: la feina constant i humil dels treballadors d’una fàbrica que es va transmetent de generació en generació sense rebel·lia perquè tot ja està estipulat. D’altra banda, el llarg poema Teoria i pràctica de la flor natural d’Estellés va trobar els seus paral·lelismes amb O maior poema, del llibre anterior de Dionísio Solicitações e emboscadas. Tant a Portugal com a Espanya hi havia una dictadura feixista i en els poemes veiem com els autors busquen la igualtat a través de l’anonimat de la massa de perdedors per contraposició directa a la figura del dictador, a més ho aconsegueixen amb la repetició dels mots i les frases.

O maior poema

Como os outros

como os outros

sem nada mais que os outros

sentindo como os outros

pensando como os outros

e sofrendo e lutando

e morrendo

como os outros.

 

Teoria i pràctica de la flor natural

 

Fragment traduït al portuguès:

 

Um entre tantos como aguardam e calam.

Um entre tantos.

Um entre tantos como aguardam, trabalham.

Um entre tantos.

Um entre tantos como aguardam, bocejam.

Um entre tantos.

Um entre tantos.

Um entre tantos como aguardam, gemem.

Um entre tantos.

Um entre tantos como aguardam, afogam-se.

Um entre tantos.

[...]

Um entre tantos como não esperam e lutam.

Um entre tantos como furam a noite.

Um entre tantos como não dormem e vigiam.

Um entre tantos.

Se o amor rebentava as veias,

se o amor, se o medo, se as penas,

já nem lírios, nem nardos, nem açucenas.

Um entre tantos.

Um entre tantos como partiam os cantos.

Um entre tantos entre fúrias e espantos.

Um entre tantos entre todos os amantes.

[...]

Um entre tantos, num lugar da Terra.

É o meu lugar e é onde os meus

trabalham, lutam, aguardam e blasfemam,

fazem os seus filhos, enrolam, desenrolam.

Nada está claro, como não há nada de escuro,

tudo se baralha, se desfaz e se refaz.

[...]

Há mortos que vivem e dão a mão,

têm a ponto uma frase oportuna

e sabem trazer uma vida discreta,

sem chamar para nada a atenção,

mortos que ninguém saberá que são mortos

e vão a missa de doze aos domingos.

 

 

 

 

 

 

 

(Editat per Glòria Estapé - divendres, 25 novembre 2011, 21:18)