Imatge Mariona Masferrer
La poesia de Salvador Espriu en rus: contactes culturals russocatalans / Tallers de traducció literària (Ó. Mandelstam, N. Tolstaia) a la Universitat Estatal de Sant Petersburg
per Mariona Masferrer - Friday, 11 November 2011, 10:51
 

Durant la darrera setmana d’octubre, el filòleg i traductor Sebastià Moranta Mas, docent de la xarxa de lectorats de l’Institut Ramon Llull (durant el curs 2011-2012 a les ciutats alemanyes de Marburg i Magúncia), ha impartit una conferència i dues sessions didàctiques a la Universitat Estatal de Sant Petersburg, i una altra conferència a la Universitat Estatal Pedagògica A. I. Herzen. Aquestes activitats acadèmiques han estat possibles gràcies a la col·laboració amb Anna Brasas, responsable del lectorat de català a la Universitat Estatal; Olga S. Nikolàieva, professora associada del Departament de Filologia Romànica; Natàlia G. Miod, directora de la Secció d’Espanyol de la mateixa institució; i Rosana Murias, lectora d’espanyol (AECID) a la Universitat Herzen.

Traducció de poesia i narrativa: Ó. E. Mandelstam, N. N. Tolstaia

El dijous 27 d’octubre van tenir lloc, a la Facultat de Filologia, situada a la vorera sud de l’illa Vassílievski, dues sessions d’hora i mitja adreçades als estudiants dels cursos de traducció de la professora Olga Nikolàieva. La primera duia per títol “Óssip E. Mandelstam en espanyol i en català: una reflexió sobre les versions de poesia russa”. A partir de l’anàlisi de l’Epigrama sobre Stalin i el quartet Deixa’m anar, Vorónej, torna’m, deixa’m (citem l’adaptació d’Helena Vidal), es va debatre sobre els criteris, els encerts i les mancances d’una tria de versions poètiques del rus. Més tard, S. Moranta va dirigir el taller de traducció “La narrativa documental de Natàlia N. Tolstaia”, durant el qual els assistents van treballar el relat Xoc cultural, en què l’autora recrea a partir d’experiències personals alguns malentesos entre la societat russa en època de grans canvis i la pròspera Suècia.

La poesia cívica de Salvador Espriu en les publicacions soviètiques i russes (1978-2002)

El dilluns 31 d’octubre, Moranta va donar la conferència “Literatura catalana i compromís polític: la recepció de la poesia cívica de Salvador Espriu en les publicacions soviètiques i russes (1978-2002)”. Aquesta exposició, adreçada als estudiants de català, va comptar amb traducció consecutiva al rus a càrrec d’Olga Nikolàieva. Es va parlar dels contactes entre crítics literaris russos i catalans durant els anys setanta i vuitanta, que feren possible la publicació d’obra espriuana en editorials com Progress o Ràduga, i en la revista Inostrànnaia Literatura. A partir d’algunes observacions de traductors i crítics (Serguei Gontxarenko, Natàlia Matiaix), es va mostrar com a través dels poemes “cívics” d’Espriu s’oferia una visió de Catalunya i Espanya condicionada per la realitat soviètica i l’ideari oficial. Certament, el públic també podia llegir aquells textos des d’una posició contestatària, i per això l’actitud compromesa d’Espriu fou comparada més tard amb la d’Anna Akhmàtova.

Ideologies lingüístiques en el context hispànic

D’altra banda, el divendres 28 d’octubre el mateix professor va pronunciar a la Facultat de Llengües Estrangeres de la Universitat Pedagògica A. I. Herzen la següent intervenció: “Ideologies lingüístiques en el context hispànic: discurs polític i perspectiva europea”. En una primera part introductòria, es van presentar breument alguns aspectes de la cultura catalana a fi de donar-ne una visió selectiva que pogués interessar al públic: des de l’extensió geogràfica i el marc legal de la llengua fins a alguns contactes russocatalans i la tasca com a traductor d’Andreu Nin, passant pel projecte del Diccionari català-valencià-balear o el propòsit de la Fundació Bernat Metge. Tot seguit es van explicar una sèrie de conceptes clau de la teoria sociolingüística catalana, i es va parlar de les relacions entre llengua, política i identitat a través d’alguns textos i casos concrets. També es va al·ludir al fenomen del particularisme (o secessionisme) lingüístic a València i a les Balears, des d’una òptica contrastiva que té en compte casos comparables de l’Europa actual.

A cada una d’aquestes sessions van assistir una quinzena de persones, i les llengües de treball van ser el català, l’espanyol i el rus, en proporcions variables segons els textos comentats i el nivell lingüístic del públic.

Sebastià Moranta és llicenciat en Filologia Catalana (amb menció en Filologia Eslava) per la Universitat de Barcelona, i actualment treballa en un doctorat en Filologia Hispànica i Lingüística Romànica a la Universitat de Marburg. S’ha ocupat en diversos articles de les relacions literàries entre Catalunya i Rússia. Es dedica també a la traducció literària de l’alemany, el rus i el polonès, i és membre de l’equip redactor del Diccionari polonès-català / català-polonès d’Enciclopèdia Catalana (en preparació), amb col·legues de la Universitat A. Mickiewicz de Pozna?.

Sebastià Moranta

Notícia enviada per Anna Brasas, professora de català a la Universitat de Sant Petersburg.