Andreu Bosch
El ladí a les valls dolomítiques italianes
per Andreu Bosch - Tuesday, 26 July 2011, 09:01
 

El ladí és una llengua romànica parlada a les Dolomites, a les dues províncies que conformen la regió autònoma del Trentino-Alto Adige: Trento i Bolzano. Juntament amb el friulà (al Friül) i el romanx (a Suïssa) conformen els parlars retoromànics. D'una banda, el ladí dolomític és parlat a la província autònoma de Trento, a la Val di Fassa (Fascia, en ladí), als municipis de Campitello, Canazei, Mazzin, Moena, Pozza di Fassa, Soraga i Vigo di Fassa (Vich), amb uns 7.500 parlants de ladí; i a la província de Bolzano, a nou municipis més, a les valls Gardena i Badia, amb uns 18.000 parlants. Finalment, a la zona del Vèneto, també es parla ladí a tres municipis de la província de Belluno.

Si bé és cert que la producció escrita del ladí és relativament recent, els darrers decennis ha experimentat un avenç significatiu en la producció literària i en la publicitat, sobretot en la premsa local, per exemple amb La Usc des Ladins (usc és literalment l'uix, per a significar porta). Hi ha contribuït decisivament la planificació lingüística dels governs provincials autònoms de Bolzano i Trento, sobretot de la mà del Servisc de Planificazion y Elaborazion dl Lingaz Ladin, que ha publicat la Gramatica dl ladin standard (2001) i el Dizionar dl ladin standard (2002). A més, des la Universitat de Trento, a través de l'ensenyament de Lingüística i filologia ladina (on també trobem Llengua i literatura catalanes, amb el suport de l'Institut Ramon Llull), s'ha desplegat un programa de formació del professorat per a la didàctica del ladí a les escoles, dirigit per Patrizia Cordin, professora de lingüística general de la Universitat de Trento.

De fet, l'ús del ladí a l'escola està regulat pel govern provincial de Bolzano des del 1948 per lleis desplegades per l'estatut d'autonomia i més recentment per l'Istitut Pedagogich Ladin (no oblidem que per als municipis ladins de l'Alto Adige/Südtirol els programes preveuen l'ús de tres llengües: italià, alemany i ladí a l'escola primària i l'ús instrumental del ladí a la secundària); per altra banda, a la vall trentina de Fassa s'ha creat l'Ofize Ladin Formazion e Enrescida Didatica. En aquest sentit, és molt recomanable la lectura de l'assaig Didattica di lingue locali. Esperienze di ladino, mòcheno e cimbro nella scuola e nell'università, a cura de Patrizia Cordin (Milà: Franco Agneli, 2011). Cal tenir present que al Trentino hi ha dues minories lingüístiques derivades del bavarès antic: el mòcheno de la vall del Fersina, amb uns 1.000 parlants; i el cimbro, parlat a Luserna, amb uns 800 parlants.

Tot això ve a tomb perquè setmanes enrere vaig visitar el Trentino amb Jordi Canals, professor de la Universitat de Trento. I concretament la vall dolomítica de Fassa. És visita obligada, per una ràpida immersió en la cultura ladina, el Museo Ladin de Fascia (www.istladin.net), a Poza, un centre d'interpretació etnogràfic modern, multilingüe, amb protagonisme del ladí, on trobareu un catàleg d'Ativitèdes didatiches e de valorisazion del patrimoni culturèl ladin adreçat a les escoles. Tota aquesta vall respira ladinitat cultural i lingüística. Per exemple, a Canazei (en ladí, Cianacei) trobem el nomenclàtor i la retolació institucional i comercial bilingües italià-ladí. Hi destaca un edifici amb murs decorats amb passatges de la tradició cultural de la vall, en ladí; en un dels murs llegim els mesos de l'any vinculats a les tasques agrícoles distribuïdes per estacions (invern, uton, aisciuda i istà): jené, firé, mèrz, oril, , jugn, messèl, aost, setember, otober, november i dezember (evito traduir-los al català, per innecessari). També em vaig fixar en un dels cartells d'activitats culturals de la vall: Conzert d'Aisciuda de la Mùsega Auta Fascia (concert de primavera de la música de l'Alta Fassa), tot convidant el públic a gaudir d'“a chest bel moment de mùsega e tradizion”. En una taverna, hi trobo sobrets de sucre de turisme de la dolomítica Val di Fassa, al revers dels quals hi ha una fórmula de salutació i agraïment en ladí: Stajé ben i develpai (Estigueu bé i gràcies), precedida d'una recomanació, com ara No vegnir gran massa en prescia! (No vinguis amb gaire pressa!) o Vèlch outa proa a serèr la bocia (De tant en tant prova a tancar la boca).

En definitiva, aquest viatge cultural per la Ladínia dolomítica em va servir per mesurar on som a casa nostra quant a la vitalitat de la llengua i l'arrelament de la cultura. I em vaig deixar sorprendre per la vitalitat del ladí en ple procés de normalització. Sempre se n'aprèn...

 

Andreu Bosch i Rodoreda, Director de l'Àrea de Llengua i Universitats, Institut Ramon Llull

 

(Article publicat a El Punt, 17 de juliol de 2011)