Imatge Mariona Masferrer
Jornades sobre cultura catalana a Venècia
per Mariona Masferrer - Wednesday, 11 May 2011, 10:51
 

La setmana passada es van celebrar a Venècia les jornades sobre cultura catalana Da Garibaldi a Camilleri: incontri, seminari e conferenza tra Spagna e Italia, passando per la Catalogna. Dilluns i dijous vam poder gaudir de la presència del traductor i escriptor català Pau Vidal. Durant el taller de traducció italià-català Ma sicuri c’abbisogna tradurre ‘u vigatisi?, d’un format més reduït que la conferència per tal de fomentar la participació de l’alumnat, l’autor va parlar de les dificultats que s’ha trobat traduint les novel·les d’Andrea Camilleri, principalment relacionats amb els jocs de paraules, l’idiolecte dels personatges, els falsos amics, els referents culturals i el llenguatge específic (justícia, policia, màfia…).

A més de trobar-hi trets lingüístics propis del sicilià, n’hi ha d’altres dialectes, com el piemontès, el toscà o el llombard. Per tant, el traductor va haver de pensar una estratègia que permetés adaptar-ne el llenguatge específic de cada personatge al català i reproduir-ne els matisos a nivell dialectal i lèxic. Un dels exemples que més han transcendit de la versió catalana seria l’idiolecte de Catarella, del qual en destaca la crossa lingüística “personalment en persona”, adoptada pels lectors camilleristes com a contrasenya per tal d’identificar-se entre ells.

Durant la conferència Da Andrea Camilleri a Miquel Camiller: come nasce un detective catalano di padre siciliano, dirigida a tota la comunitat universitària, l’autor va parlar de la seva obra i de la tasca com a autor de mots encreuats a El País, tot jugant amb les paraules i el llenguatge. A més, va premiar amb el recull Els millors 65 crucigrames de Màrius Serra i Pau Vidal els estudiants que van resoldre més hàbilment alguns dels enigmes lingüístics proposats durant la xerrada. La seva presentació va permetre que reflexionessin a través d’alguns fragments d’Aigua bruta, la primera novel·la lingüisticopolicíaca de Pau Vidal, sobre la situació sociolingüística del català i observar-ne la gran vitalitat que té pel que fa a creació lèxica, recursos expressius i neologia.

Divendres 6 de maig de 2011, el professor Giovanni C. Cattini, professor del departament d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, va dictar la conferència Il nazionalismo catalano tra le due guerre mondiali del XX secolo. Estudiants de diferents facultats van poder conèixer amb aquest expert en la matèria nascut a Màntua (Itàlia) l’evolució del nacionalisme català entre les dues guerres mundials. La seva xerrada va concloure amb l’audició del discurs de proclamació de la Segona República Catalana del president Macià i amb el debat sobre les conseqüències que va tenir a nivell històric.

A continuació, el catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona Jordi Casassas i Ymbert va pronunciar la conferència El Noucentisme i la voluntat estatalitzadora del nacionalisme català de principis del segle XX. Durant la seva lliçó magistral, els estudiants van saber més detalls sobre el Noucentisme i l’evolució del nacionalisme català durant aquell període.

Al final de la jornada es va fer l’acte de presentació del llibre Nel nome di Garibaldi. I rivoluzionari catalani, i nipoti del Generale e la polizia di Mussolini, de Giovanni C. Cattini (publicat per BFS a Pisa l’any 2010). L’autor i Jordi Casassas i Ymbert  van compartir amb els assistents algunes de les motivacions per les quals s’ha publicat aquest volum. L’acte es va desenvolupar en un format de xerrada distesa i propera, fet que va contribuir a trencar el gel amb els estudiants i afavorir-ne el torn de preguntes al final de la sessió.

En paral·lel, Catalunya també va ser present a la jornada internacional d’estudis sobre la literatura i la cultura albanesa La scrittura obliqua di Ismail Kadare, organitzada per la Università Ca’ Foscari de Venècia el darrer dimarts 3 de maig de 2011. Albert Morales Moreno, professor de llengua i literatura catalanes a les universitats de Trieste i Venècia, va fer una presentació sobre la recepció de l’escriptor albanès a Catalunya i sobre les temàtiques i els elements literaris que comparteixen l’autor i alguns escriptors catalans.

Els professors Patrizio Rigobon i Albert Morales Moreno van coordinar aquestes activitats, finançades i patrocinades per l’Institut Ramon Llull, l’Associazione Italiana di Studi Catalani i el Departament d’Estudis Lingüístics i Culturals Comparats de l’Università Ca’ Foscari de Venècia.

Pau Vidal

Conferència

D'altra banda, el darrer 20 d’abril, l’escriptora Montse Banegas (Flix, 1974) va fer una xerrada a la universitat italiana Ca’ Foscari (Venècia) sobre les seves obres Una dona incòmoda i Dobles parelles. La sessió també va servir d’acte de presentació de la traducció a l’italià d’Una donna scomoda (publicada l’any 2010 per l’editorial milanesa La Tartaruga) a la ciutat dels canals.

Durant la sessió, a més de presentar els trets estilístics més representatius de la seva obra, va parlar dels personatges principals, del seu univers literari i es van llegir alguns fragments de la novel·la en versió bilingüe: l’autora en va llegir la versió catalana i l’italiana va anar a càrrec del seu traductor cap a aquesta llengua, el professor de literatura espanyola i catalana de la Università Ca’ Foscari Patrizio Rigobon.

La traducció cap a l’italià d’aquesta primera novel·la de l’autora flixenca ha comptat amb el finançament de l’Institut Ramon Llull i ha suposat el desembarcament de l’autora catalana al mercat italià.

Notícia enviada per Albert Morales, professor de català de la Università Ca' Foscari.