Andreu Bosch
L'Atles lingüístic del domini català, una obra de referència
per Andreu Bosch - Wednesday, 28 October 2009, 09:03
 

Després dels volums I (2001), II (2003) i III (2006), els filòlegs Joan Veny i Lídia Pons ens ofereixen el volum IV de l’Atles lingüístic del domini català (2008), dedicat al lèxic del camp i dels cultius. En una ressenya del tercer volum vaig afirmar que “els tres volums de l’ALDC constitueixen ja una obra magna de consulta obligada per a lingüistes i dialectòlegs, i una lectura apassionant per als lectors i estudiosos encuriosits. I un exemple a seguir dins el món de la romanística i de la cartografia lingüística”.

Si al capdavant de l’Atles lingüístic del domini català hi ha en Joan Veny i la Lídia Pons, al darrere trobem la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i un equip d’enquestadors principals, també filòlegs, com en Joan Martí i Castell i en Joaquim Rafel, a més dels dos directors de l’obra. I molts altres professionals de la informàtica, del tractament de dades i de la cartografia. Perdoneu-me’n el símil, però aquest és l’equip del Barça de les cinc copes de l’era Guardiola!

I a redós de l’Atles també hi trobem els promotors del projecte: Antoni M. Badia i Margarit i Germà Colón, que en van anunciar el projecte el 1952, amb la voluntat d’abastar tot el domini lingüístic de la llengua catalana i, doncs, de superar altres atles que prenien parcialment en consideració el català, com ara l’Atlas Lingüístic de Catalunya d’Antoni Griera —els primers quatre volums del qual es van publicar a cavall dels anys 1923 i 1926—, l’Atlas Lingüístico de la Península Ibérica, dirigit per Tomás Navarro Tomás, i l’Atlas Linguistique des Pyrénées Orientales, de Henri Guiter.

Potser no en som prou conscients (ja ens passa això als catalans...). Però ho vull remarcar: una llengua que disposi d’obres lexicogràfiques del gruix científic del Diccionari Català-Valencià-Balear (conegut com l’Alcover-Moll, pels seus autors: Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll), el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i l’Onomasticon Cataloniae de Joan Coromines —un dels millors romanistes del segle XX— i ara l’Atles lingüístic del domini català, és una llengua de referència cultural(amb estat propi o sense...).

Però anem a l’Atles. I concretament al darrer volum publicat, dedicat a “El camp i els cultius”. Amb aquest quart volum, ja podem consultar 939 mapes de conceptes cartografiats, amb transcripció fonètica rigorosa. Remeneu i espigoleu els mapes dels conceptes cartografiats al llarg de les 190 localitats seleccionades dels territoris de parla catalana, des de Salses a Guardamar, des de Fraga a Maó i a Alguer, i hi descobrireu un lèxic apassionadament ric. En aquest darrer volum trobem des del mapa 740 (La masia) fins al 939 (El baiard), al marge de les 150 pàgines d’il·lustracions i fotografies. És clar que aquesta obra cartogràfica, lexicogràfica i dialectal reflecteix un món arrelat a la terra i a la llengua, a la tradició en lletres majúscules, una mena de museu etnogràfic de la mà de la llengua, per dir-ho amb una metàfora fàcil. Una llengua integrada en els diversos ecosistemes de l’agricultura, on cada objecte té (refuso usar el passat) un nom i una funció o utilitat: “someres amb portadores carregades d’herba” i “matxos amb sàrria i forcat carregats de fems”; portells, tanques, esparres, cledons i baranes per tancar o recloure el bestiar; “feixes amb espones o marges”, “bancals i parets rastellades”, “taules i calçades”, “mancals i màrgens”... I per no parlar dels noms de les eines, amb referents que canvien de localitat en localitat: aixades, aixadells i aixadons; podalls, falçs i falçons; rastells (o rastrells) i rampins; xapos, càvecs, arpiots i magalls (a Teià, al Maresme, dels falciots en diem magalls, per la forma que adopten quan volen)... I encara més: “rastells de ficar aspres”, “falçons de tall”, “arpis de fems”, “dalles de desbrossar” i “claus de desmanegar la dalla”, “aixades pedrenyeres”, “aixada de mitja boca”, i un cabàs inabastable de noms d’eines que n’hi ha per llogar-hi cadires. I això sense reportar-vos el mosaic de noms de les parts de l’arada i del jou!

I si parlem dels noms dels llegums, hi trobarem totes les variants de la tavella o la bajoca, els cigrons o ciurons, les guixes i les llenties, les faves i els pèsols, la mongeta tendra i la mongeta seca (hi podrem observar al mapa corresponent com es descabdellen les isoglosses que distribueixen geogràficament fesols i mongetes, i variants més paradigmàtiques, com les judies de l’Alguer).

L’Atles lingüístic del domini català és, ras i curt, un plaer i un pou de coneixement, a l’abast de tothom, que reflecteix la riquesa d’una llengua; i no únicament, que també, una eina a l’abast de lingüistes i dialectòlegs.


(Article publicat a El Punt, 17 d'octubre de 2009)