Imatge Mariona Masferrer
Catalan in five acctents, Universitat de Stanford
per Mariona Masferrer - Monday, 26 October 2009, 09:04
 

El 23 d’octubre de 2009 el departament d’Humanitats de la Universitat de Stanford ha organitzat “Catalan in 5 accents”, una taula rodona on s’ha reflexionat sobre les aportacions d’escriptors forans a la llengua catalana i que ha comptat amb la presència de Najat el Hachmi, Patrícia Gabancho, Mathew Tree, Sam Abrams i Simona Skrabec. Tots ells, escriptors de nacionalitats diferents que han escollit el català com a llengua literària i que explicaran les implicacions d’aquesta tria. El Prof. Joan Ramon Resina, director del programa d’Estudis Ibèrics d’aquesta universitat, ha pogut organitzar aquest acte amb la col·laboració de l’Institut Ramon Llull i l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, en virtut d’un acord signat entre les dues institucions per potenciar la presència d’escriptors catalans a universitats de l’exterior que ofereixen docència d’estudis catalans.

L’acte pretén donar resposta als motius que han mogut parlants de llengües globals com el castellà o l’anglès a escollir una llengua minoritzada, mancada del paraigües d’un estat, com a llengua literària. El paper de la globalització en el reforçament o l’anul·lació de les cultures tradicionals i idees com el modernisme i el cosmopolitisme de la cultura catalana seran temes que intentaran ser desxifrats. L’acte ha conclòs amb lectures dels participants.  

Najat el Hachmi, nascuda a Nador, Marroc, es va donar a conèixer amb la novel·la Jo també sóc catalana, una obra autobiogràfica on aborda qüestions com la identitat i els processos migratoris. La seva segona novel·la, L’últim patriarca, li va servir per guanyar el Premi Ramon Llull de novel·la. Patricia Gabancho, d’origen argentí, periodista de professió, col·labora en diverses iniciatives de caràcter sobiranista; el seu llibre Crònica de la independència va ser un èxit de vendes el Sant Jordi de 2009. Mathew Tree, nascut a Londres, va començar a publicar en català l’any 1990, en el seu últim llibre What’s Barcelona? presenta la seva particular visió de la capital catalana. Figures com la del nord-americà Sam Abrams han treballat pel reconeixement de la literatura catalana a l’exterior a través de les seves traduccions; ajudant a enriquir-la, també, amb les seves obres de creació pròpia com La mirada estrangera. Finalment, l’eslovena Simona Škrabec ha traduït diverses obres catalanes a l’eslovè i col·labora en diversos mitjans de comunicació; la Fundació Jaume Bofill va premiar la seva tesi doctoral Geografia imaginàira: Els marcs identitaris en el cas de Centreeuropa.

Gràcies al conveni signat el mes de març de 2009 entre l’Institut Ramon Llull i l’Associcació d’Escriptors en Llengua Catalana sobre el programa “Els escriptors catalans a les universitat estrangeres”, altres escriptors han pogut visitar universitats de la xarxa d’estudis catalans de l’exterior: Carme Riera va fer una conferència a la Universitat de Tartu, a Estònia, Josep M. Benet i Jornet es va desplaçar a la Universitat de Milà per parlar del teatre català actual, i Joan Casas, a qui van rebre al Centre d’Estudis Catalans de París. Properament, l’escriptor Josep Piera es desplaçarà fins la Universitat de Zadar, a Croàcia, per impartir un seminari sobre literatura catalana del segle XX.