| | |
La Universitat Jaume I organitza cursos d’estiu de català com a llengua estrangera dels nivells A1-A2, B1, B2 i C1, d’acord amb el Marc europeu comú de referència per a les llengües, entre els dies 5 i 25 de juliol de 2010.
A més dels cursos, que s’impartiran al matí a les aules de la Universitat, l’estudiantat que s’hi matricule podrà participar en activitats complementàries, culturals, esportives i turístiques, que li permetran relacionar-se amb els companys en altres contextos més lúdics i conèixer la Universitat Jaume I i el seu entorn.
D’altra banda, la Universitat posarà a disposició de les persones matriculades tots els seus serveis: instal·lacions esportives, aules d’informàtica, centre d’autoaprenentatge de llengües, biblioteca...
Tota aquesta informació, ampliada i detallada, la trobareu en www.cursosdellengues.uji.es .
El preu d’un curs és de 325 euros si la inscripció es fa de l'1 de febrer al 14 de març) i de 375 euros (si la inscripció es fa del 15 de març a l'11 de juny), i el període de matriculació, que cal fer en un formulari que trobareu en aquest web, comprèn del dia 1 de febrer a l’11 de juny de 2009.
Si teniu cap dubte, podeu enviar-nos un missatge a svalles@guest.uji.es .
|
| |
Ahir dijous 21 de gener es va presentar la programació d’Expolangues 2010. Enguany, la llengua catalana és la convidada d’honor d’aquesta fira internacional dedicada als idiomes i les cultures que tindrà lloc a París del 3 al 6 de febrer. Es tracta del primer projecte d’abast internacional promogut des de la Fundació Ramon Llull. Juntament amb la Fundació, també hi participen el Departament d’Innovació, Universitat i Empresa i la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i la Xarxa Vives d’Universitats.
El director de l’Institut Ramon Llull i de la Fundació Ramon Llull, Josep Bargalló, va destacar la importància simbòlica d’Expolangues, on “la representació de la llengua catalana, per primera vegada en una activitat internacional, anirà a càrrec dels màxims representants institucionals de cada territori”. Igualment, Bargalló va avançar que a Expolangues s’hi veurà una llengua moderna i molt present en les noves tecnologies, i va avançar que TV5 emetrà 200 vegades un espot sobre la llengua catalana on participa l’actor Sergi López.
Durant els 4 dies de la Fira es realitzaran diverses presentacions d’eines d’aprenentatge i ús de la llengua, moltes d’elles online, com PARLA.cat, INTERCAT.cat o bé el TERMCAT. Igualment, es realitzaran diverses conferències i taules rodones, amb participació de totes les institucions que han col·laborat en el projecte. En la programació també destaca un recital de la poeta andorrana Teresa Colom i les actuacions musicals dels grups balears Projecte Mut i Tiu. L’activitat de cloenda, el dissabte 6 de febrer, anirà a càrrec d’Els Comediants.
Podeu consultar totes les activitats al document adjunt.
Font: Comunicació, Institut Ramon Llull |
| |
Els patrons de la Fundació Ramon Llull, en nom de les institucions que representen, han signat el dijous 21 de gener el document El català, llengua de 10 milions d’europeus, un text consensuat on es remarca la força de la nostra llengua i se’n reclama un major reconeixement a les institucions internacionals i especialment europees. La signatura d’aquest document ha tingut lloc a l’Institut d’Estudis Catalans, coincidint amb la presentació del programa d’activitats d’Expolangues 2010 on la llengua catalana serà convidada d’honor.
El document l’han signat el cap de Govern d’Andorra, Jaume Bartumeu; el vicepresident del Govern de la Generalitat de Catalunya, Josep-Lluís Carod-Rovira; el conseller de la Presidència del Govern de les Illes Balears, Albert Moragues; el conseller general dels Pirineus Orientals i president de la Comissió de Patrimoni i Catalanitat, Marcel Mateu; l’alcalde de Morella i president de la Xarxa de Ciutats Valencianes Ramon Llull, Joaquim Puig; el vicesíndic de l’Alguer, Mario Conoci.
El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha fet la lectura del document El català, la llengua de 10 milions d’europeus, lema de la participació de la llengua catalana com a convidada d’honor al certamen i ha qualificat de “jornada històrica” aquesta “unitat institucional pel català”, pel conjunt d’organismes que li donen suport.
El cap de Govern d’Andorra, Jaume Bartumeu, ha afirmat que la invitació a a Expolangues “visualitza que el català no és una llengua en desús sinó vigent i de modernitat”. Igualment, el conseller de la Presidència del Govern de les Illes balears, Albert Moragues, ha afirmat que “ha arribat el moment d’abandonar definitivament els vicis del comportament diglòssic i progressar en la implantació del català com a llengua comú dins tots i cadascun dels territoris de parla catalana i amb tots i cadascun dels seus accents”.
Els signants confien “que les institucions europees sabran vertebrar una reacció positiva perquè el català adquireixi el rang de plena oficialitat lingüística en el marc europeu”. Igualment, com a representants institucionals dels territoris de llengua catalana, expressen la seva “voluntat política i el deure de defensar aquesta oficialitat”. A més segons el text “quan Europa parla de diversitat no es pot referir només a diversitat entre Estats, sinó que cal que adopti el concepte de la diversitat profunda de les societats europees, de diversitat real, i un primer pas inajornable en aquest sentit seria reconèixer oficialment realitats lingüístiques tan sòlides i clares com la del català, idioma usat diàriament per deu milions d’europeus."
Us adjuntem el document per si és del vostre interès.
Font: Comunicació, Institut Ramon Llull |
| |
“A l’escola ningú no diu bassal ni llaminadura” o “Papa, tots els nens diuen bassura i txarco”, vet aquí dues de les frases que m’etziben, sense cap malícia, les meves filles, de 7 i 9 anys, quan parlem d’aquests arguments a taula. Afegiu-hi abejorro, (quin) asco!, assustar, bocata, emputxar, txutxe i vale!, per citar un ventall de mots recurrents en català escolar.
D’entrada, ja us dic que sóc filòleg; i, doncs, m’acuso de deformació professional en l’àmbit familiar. Pensareu que dec estar martiritzant les meves filles, tal vegada. No, tot plegat resulta força espontani i divertit, perquè ja m’ho diuen amb sornegueria. De fet, ja saben de quin peu calço. Ho fem de manera molt planera i didàctica, no patiu, amb un ep! (que vol dir “això grinyola...”). Per exemple, amb els pobres pronoms febles en i hi, en frases com ara hi vaig o n’he vist tres (de garses); amb seqüències naturals i senzilles, del tipus en vull de vermells (de retoladors) i les llenties no m’agraden gaire.
Alguna cosa deu estar passant a l’escola, però de fet a la societat, al carrer, perquè les meves filles detectin aquestes esllavissades lingüístiques. És clar que la nostra (de)formació lingüística, de pare i mare, contribueix a la formació lingüística de les nostres filles més enllà de l’escola, com en tots els altres àmbits inherents a l’educació des de casa.
I tot això no té a veure, al meu entendre, amb la qüestió de la riquesa lèxica i expressiva, que en cada infant (parlant) varia en funció del seu entorn familiar, cultural i social. Reconèixer el propi ecosistema geogràfic, d’entorn, respon més aviat a una tria de model d’educació en l’àmbit familiar que no pas a una necessitat vital. Les meves filles saben reconèixer una calambruna (un trèvol pudent) i un rot de bou (ull de bou), distingeixen una ravenissa (de flor groga) d’un citró (ravenissa blanca); identifiquen una garsa, que no confonen amb una merla... I això perquè no els volem pas fer veure garses per perdius. De fet, un cop la llengua està adquirida, “tot és qüestió d’aconseguir petits refinaments, generalment d’adquisició de vocabulari, de controlar estructures un pèl més complexes i de potenciar les habilitats retòriques”, deia Jesús Tuson a Una imatge no val més que mil paraules (2001).
No, això del català aigualit té a veure amb l’entorn sociolingüístic. En aquest sentit, hi ha estudis i recerques sobre l’ús col•loquial de la llengua entre els joves o en l’àmbit escolar que n’analitzen precisament la qualitat i l’evolució. Per exemple, sobre la no-realització d’esses sonores, sobre l’ensordiment o la vocalització de determinades consonants palatals i sobre l’absència de vocals neutres en barceloní (a l’estil d’algunes personalitats de primera fila, característiques que no han passat pas per alt a la gent del Polònia).
Potser estem recollint allò que s’ha anat sembrant, no a l’escola, sinó als mitjans de comunicació, especialment a través de la televisió, on sembla que l’assessorament lingüístic ja no s’estila gaire o que es caracteritza per la màniga ampla, per fals progressisme. No pot ser que la correcció lingüística només vagi lligada als telenotícies i als documentals; en canvi, als programes en directe, on regna l’espontaneïtat, tot s’hi val, en pro d’un model “entenedor” (com si la gent fos curta de gambals, tal vegada per disfressar la pobresa lingüística).
Se’m pot penjar com una llufa l’estereotip fàcil de purista, a l’estil d’un d’aquells lingüistes heavy de fa anys que discutien sobre el futur del català i els pros i contres del model de català light, que alguns anomenaven catanyol i altres, recentment, català aigualit; era aquella època en què els mitjans de comunicació debatien sobre l’alternativa barco per vaixell (de petit, tots dèiem busson, mot que ara faria riure enfront de bústia). No sóc conservador, més aviat esquerranot (dit a la manera d’en Tomàs Molina, a qui els de Polònia també sotmeten a escarni pel registre lingüístic ple de sufixos aspectius, que també formen part de la riquesa de la llengua).
Mentrestant, fins que la societat no es prengui seriosament aquesta tendència a aigualir la llengua que transmetem indistintament en situacions formals i informals (les llengües d’estat això no s’ho permeten), jo continuaré “martiritzant” les meves filles lingüísticament i seguirem vivint en un ecosistema de bombolla, desant les joguines i apagant els llums.
Evidentment, tot és llei de vida i la llengua canvia de generació en generació. “I serà l’escola, amb l’ajut desitjable de tot d’instàncies socials, que regalarà als alumnes les modalitats de la varietat culta o formal, eines que hauran de saber manejar en tot de situacions diverses que els oferirà la vida”. Tuson dixit.
Article publicat a El Punt el 21 de gener de 2010
|
Impresos per a organitzar proves de català fora del domini lingüístic, així com la normativa vigent.
Documents de la fitxa incial i la memòria i terminis de lliurament. També hi trobareu la Guia del professorat i el procediment per organitzar activitats culturals.
Aquí us oferim els programes de llengua catalana confeccionats per l'Institut Ramon Llull. Informació sobre XXIII Jornades internacionals per a professors de català. Marta Mas i Albert Vilagrasa, EOI Barcelona - Drassanes Aquesta sessió vol proporcionar les eines i els criteris perquè els assistents puguin planificar una programació i triar el material adequat per a l’elaboració d’unitats didàctiques, a partir de l’ensenyament comunicatiu per tasques. Amb aquesta finalitat, es debatrà què significa treballar per tasques, què s’ha de tenir en compte a l’hora de fer una programació i planificar una unitat didàctica, i quina seqüenciació han de tenir les activitats. Montserrat Vilà, Universitat Autònoma de BarcelonaL’objectiu del grup de treball és reflexionar sobre la pròpia pràctica com a docents a l’aula de català presencial: com treure profit de qualsevol tipus d’activitat, d’unitat didàctica o de tasca que es fa a classe?; què planificar i què improvisar en les activitats orals?; com equilibrar la comunicació efectiva i l’atenció a les formes lingüístiques?; com aconseguir la participació activa i la col·laboració entre tots els estudiants?; com remuntar una sessió de classe que no té ritme?. Es tracta, doncs, de posar sobre la taula possibilitats d’explotació dels materials didàctics que tenim a l’abast des del punt de vista de la gestió de l’aula i de l’aprenentatge del català oral.Alfons Gregori, Universitat de Poznan Un dels avenços més significatius en el procés de reconeixement de la llengua catalana en l’àmbit internacional ha estat la difusió i consolidació de les proves de certificació, imbricades en lectorats i casals d’arreu. Per tal de contribuir a una preparació adient de l’alumnat, aquest grup de treball posarà sobre la taula l’estat de la qüestió quant a materials i metodologies, debatrà estratègies d’eficiència segons les àrees i els nivells de les proves, i proposarà vies per millorar-ne el sistema.Marta Estella i Enric Serra, Universitat Autònoma de Barcelona L’objectiu d’aquest grup de treball és descobrir com diferents recursos lingüístics i d’altres tipus que hi ha a la xarxa poden ajudar-nos a innovar en el treball que fem amb els nostres estudiants de llengua catalana.
Treballarem amb recursos que ens faciliten nous enfocaments en l’aprenentatge de llengües, com la intercomprensió; la col·laboració entre aprenents; la gestió de l’aprenentatge per part de l’estudiant, o la gestió dels mateixos recursos per part del professorat. Aquí hi trobareu materials creats per l'IRL que poden ser útils per a les vostres classes de llengua i cultura catalane.
¿Teniu res a dir sobre el funcionament de l'IRL? ¿Creieu que les coses podrien anar millor si ho féssim d'una altra manera? Aquest és l'espai que destinem als vostres suggeriments.
| |
Xarxa universitària d'estudis catalans a l'exterior
[L'IRL és un consorci integrat per la